| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Sr_Ramon
|
|
| |
Dietari d'un noble
 dimecres 25/mar/2009 - 07:00  1490  7
Benvolguts xat.cataires,
Una corona de flors a la plaça del rellotge. Exactament al mateix lloc on havia estat parlant amb la meretriu la nit que vaig veure Josefina borratxa. Les flors portaven una dedicatòria anònima que deia "No cometràs actes impurs", un full arrencat del meu llibre blanc i un 1 ben gran de color vermell.
Això és el que vaig trobar l'endemà quan vaig iniciar la recerca. Un guàrdia que vigilava la zona em va dir que la corona estava dedicada a una meretriu, de nom Cristina, que havia mort en molt estranyes circunstàncies la nit passada allà mateix. Potser víctima d'una malatia. Una mort ràpida per a nosaltres, lenta i penosa per a Cristina. Ningú sabia dir qui havia posat aquella corona. Un misteri que havia tallat dramàticament una via directa a Josefina i al meu quadern.
Encabat vaig anar a la catedral a veure el canonge.Olor d'incens i música d'organ. El sagristà em portà fins a una saleta on hi havia el canonge. Em va saludar com si tingués el cap a un altre lloc. Vaig preguntar-li per Josefina. Em va dir que no la coneixia. Vaig apretar-lo per a que em digués si la havia ajudat a sortir de la presó. Em va respondre "-No conec aquesta donota. Fillet, no facis mai caritat a la vista dels homes, Déu ja ho sap. Són les 12, acompanyi'm, si li plau, a resar l'Angelus".
Quin remei em quedava! La meretriu demanava llit, el capellà que l'acompanyés a resar. Vet aquí perquè aquests oficis no desapareixeran mai. Un cop acabada la pregària vaig demanar-li que em facilités més informació. Que era urgent. No em va dir ni ase ni bèstia sobre Cristina ni Josefina. Aquell home era massa críptic. -Allunyi's del pecat, el dimoni volta pertot arreu. La mort us espera a qualsevol cantonada-.
Després de sortir de la catedral, vagarejant pels carrers, vaig tenir la impressió que el canonge sabia coses i no me les volia dir. Però, on era Josefina? Qui tindria el meu llibre? qui va posar la corona de flors? Un cop tornat a l'escola, vaig convocar urgentment els quatre genets de l'Apocal·lipsi i vaig explicar-los el què havia passat. Un va dir que coneixia un idustrial de la ciutat que cada setmana li comprava un número de "Les Banyes de don Càndid" i que tenia bons contactes amb la policia.
-Mossèn Iscle, el canonge, està al darrera de totes les operacions econòmiques i polítiques de la ciutat. Està conectat amb la policia, té suficient capacitat com per variar traçats urbanístics i destitueix directors de diaris. A més, és l'exorcista de la diòcesi-. Això ens el que ens va dir Manuel Biosca, l'industrial client d'un dels genets.
-Joves, jo de vostès m'apartaria d'aquest home. Jo no li donaria ni la bona tarda. Fins i tot és estrany que s'hagi molestat en saludar-te- va rematar Biosca.
-Però ell sap on és el meu amor de joventut. Ell ha de saber alguna cosa de l'assassinat de Cristina i fins i tot sap alguna cosa del meu quadern.
-Miri, jo ja l'he avisat. Doni-ho per perdut. Comenci a escriure un altre dietari i conegui una altra mossa. La ciutat n'és plena de noies estudiants de casa bona que estan en la flor de la vida i viuen lluny dels papàs. Oblidi's d'una borratxa que no fa per vostè i empaiti jovenetes que tenen ganes de gresca.
Però el llibre i la borratxa, com deia en Biosca, eren part de la meva vida, de la meva curta experiència al món. I tenia el convenciment que jo no vivia de renúncies i que qualsevol batalla, per gran o petita que sembés als ulls dels altres, formava part de la meva llibertat. I en aquells anys ja tenia ben assumit que la llibertat era un repte, mai un perill.
Fins dijous que vé, estiguin bonets bonets
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
