| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de LSalander
|
|
| |
DE L'INPROPERI FÁCIL EN MOMENTS D'STRESS
 dimecres 25/mar/2009 - 05:14  658  10
A mi sempre m'ha costat dir NO, no n'he savut mai d'imposar-me. El cas es que ultimament a la feina me'n han ensenyat prou, i ara m'he acostumat.
El meu pare, un gran practicador del NO, al final ningú li feia cas, un cop vaig dir No i no se'n va entendre i després de molt temps, he après a dir No, i avui exactament a plantar cara.
No he estat mai una cobarda, pero sí, hábil, molt hábil. El meu germà de petita em deia:
.Sandra, davant el perill, corre- fins que un dia li vaig dir:-però que no deies que més val morir lluitant que viure de genolls?-, i em va dir, sí pero lluita des d'una altra banda! jejejeje.
Estic farta, profundament farta d'algunes persones que insulten de forma gratuïta quan les coses no els surt com voldrien.
La setmana passada em vaig quedar tirada enmig d'un stop, viacruzis de 4 carreteres en 4 sentits, el cas es que prou drámatic va ser deixar al nen, a la vorera assegudet mentre la mama posava els triangles quan, un R5 tunejat i ocupat per dos marrecs amb ulleres de sol fashion a les 8 de la nit, em van dir:-PUTAAAA! MÉS QUE PUTAAA!
Com si hagues volgut estacionar plácidament al mig, finalment tres magrebins van ajudar-me a enretirar el vehicle.
En aquell moment tenia altres preocupacions, com per exemple que el meu fill no creués en un impuls infantil, mentre venien cotxes de totes bandes.
Avui estava al Caixer pagant l'acollida del meu fill, quan sento desde la porta:
.venga yaaaaaaaa! zorraaaaaa!,( de primer he pensat, això no m'ho diu a mi), pero després la gent del carrer mirava cap endins el caixer, aixi que he sortit molt tranquila i li he dit:
-perdona me has llamado zorra?- ha començat a musitar, un no, no, si yo no...
que dice sra?, si yo no.
La conversa no resultava prou interessant aixi que he finalitzat amb un:
-lista lo soy un rato, pero zorra tu puta madre.
per acavar marxant, tranquila i relaxada.
M'ha anat be treure el geni ho reconec, pero a mi no m'ofen la paraula en sí,
m'ofén el to despectiu amb el que te la diuen.
podrien dir-me: pastenaga! mes que pastenagaaaaaa! que m'hagués ofés igual.
pero no entenc com encara hem d'aguantar que siguin aixi de despreciables amb les dones.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
