| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Per la MSANC i el Cetic (encara) i en Xavier
 dimecres 25/mar/2009 - 10:32  776  19
Avui us copio un poema "patriòtic" de Brassens. Espero que us agradi.
MSANC el comentari que vas fer a la darrera cançó de Brassens que vaig publicar es preciós. Es una de les apologies més brillants de l'internacionalisme que he llegit. T'estimo molt.
He llegit la disputa que vàreu tenir ahir amb el Xavier i em sembla lamentable. Diferents amors - al país, al món, a la gent - no poden desembocar en l'emprenyada i l'odi.
Jo crec que la cultura i la política ’tenen com a finalitat la concòrdia entre els humans. Això no es contradictori amb que cada grup o cada individu defensi el que considera que són els seus drets, però si s'acaba derivant en l'odi i l'emprenyada no anem bé.
Xavier, compartint en part en teus sentiments, crec que te n'hauries d'adonar que en comptes de fer proselitisme catalanista el que fas és el contrari. Jo crec que s'ha de ser més moderat en les idees, els sentiments i en les formes, però, en tot cas, rellegeix els teus blocs i a través dels comentaris crec que te n'adonaràs fàcilment que l'estratègia és equivocada.
Espero que us agradi el poema "patriòtic" de Brassens
Súplica para ser enterrado en la playa de Séte
La muerte que no me ha perdonado nunca
de haberme burlado de ella
me persigue con un celo imbécil.
Entonces, acosado de cerca por los enterradores,
he creído oportuno de poner al día mi testamento,
de pagarme un codicilo.
Moja en la tinta azul del Golfo de León,
moja, moja tu pluma, oh mi viejo escribano
y con tu letra más bonita,
anota lo que tenga que pasar con mi cuerpo,
cuando mi alma y él no estén de acuerdo más
que sobre un solo punto: la ruptura.
Cuando mi alma tome su vuelo hacia el horizonte,
hacia la de Gavroche y de Mimi Pinson, (1)
las de los golfillos de París, de las modistillas.
Que hacia mi tierra natal mi cuerpo sea llevado,
en un coche-cama de Paris-Mediterraneo,
con llegada en la estación de Sète.
Mi panteón familiar, ¡ay! no es muy nuevo,
vulgarmente hablando, está lleno a rebosar,
y de aquí a que alguien salga de allí,
puede pasar mucho tiempo y yo no puedo,
decir a esa buena gente: apretaos un poco
y dejad un poco de sitio a los jóvenes.
Justo al borde del mar a dos pasos de las olas azules,
cavad si es posible un pequeño agujero blandito,
un buen nicho pequeñito.
Cerca de mis amigos de la infancia, los delfines,
a lo largo de esta playa donde la arena es tan fina,
sobre la playa de la Corniche.
Es un playa donde incluso en sus momentos más furiosos,
Neptuno no es tomado jamás demasiado en serio,
donde cuando un barco naufraga,
el capitán grita: “Yo soy el jefe a bordo!
sálvese el que pueda, el vino y el pastis lo primero,
cada uno su botella y coraje.”
Y es aquí, donde a mis quince años ya perdidos,
en la edad donde divertirse solo ya no era suficiente,
conocí el primer amorcito.
Cerca de una sirena, una mujer-pez,
yo recibí del amor la primera lección,
tragué mi primer: “¡Quieto!”
Con el debido respeto hacia Paul Valery (2),
yo, el humilde trovador, sobre él yo sobresalga,
el buen maestro me lo perdone.
Y que, al menos, si sus versos valen más que los mios,
mi cementerio sea más marino que el suyo,
y no disguste a los autóctonos.
Esta tumba como un sándwich entre el cielo y el agua,
no dará una sombra triste al paisaje,
sino un encanto indefinible.
Las bañistas se servirán de ella como biombo,
para cambiar de ropa y los niños
dirán: ¡qué bonito, un castillo de arena!
Y si no es demasiado pedir: sobre mi parcelita,
plantad, os lo ruego, alguna especie de pino,
pino parasol preferentemente,
que sabrá proteger contra la insolación,
a los buenos amigos que vengan a mi sepultura para hacer,
afectuosas reverencias.
Que vengan de España, o que vengan de Italia
todos cargados de perfumes de músicas bonitas,
el Mistral y la Tramontana.
Sobre mi último sueño verterán los ecos,
de villanelles un día y otro de fandangos,
de tarantelas y de sardanas.
Y cuando tomando mi colina por una especie de almohada,
una ondina venga a dormitar gentilmente,
con menos que nada de vestidos,
yo pido perdon por adelantado a Jesús,
si la sombra de su cruz se echa un poco encima de ella,
para una pequeña felicidad póstuma.
Pobres reyes faraones, pobre Napoleón.
pobres grandes desaparecidos que yacen en el Panteón (3),
pobres cenizas de gente importante,
vosotros envidiaréis un poco al eterno veraneante,
que se pasea en hidropedales sobre la playa, soñando,
y que pasa su muerte como si fuesen unas vacaciones.
vosotros envidiaréis un poco al eterno veraneante,
que se pasea en hidropedales sobre la playa, soñando,
que pasa su muerte como si fuesen unas vacaciones.
(1) Gavroche et Mimi Pinson: Gavroche es un personaje de la novela “Los Miserables” de Victor Hugo. Representa al chiquillo parisino. Mimi Pinson es la protagonista de un cuento de Alfred de Musset aparecido en 1845. Representa al pueblo llano de París al igual que Gavroche.
(2) Paul Valery: Se refiere a Paul Valéry (1871-1945), poeta nacido en Sète y autor de “El Cementerio Marino”
(3) Panteón: Edificio parisino que acoge las tumbas de las glorias civiles de diferentes ámbitos: letras, ciencias, política, etc.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
mql35 |
Xavier eraó, el sistema educatiu no
Friday, March 27th 2009, 6:43 AM
Persi et demano disculpes, tens tota la raó i em sap greu que la cançó de Brassens hagi portat fins aqui...sobretot quan la vas posar amb ànim pacificador
Xavier, esta clar que el sistema educatiu necessita una reforma perquè el que et va educar a tu:
(seguint la moda, et posaré notes)
1. No et va ensenyar el que es diu comprensió de textes.
Et poso un 0
Tu apart de no saber llegir AL.LUCINES.
ON he dit jo que trobi normal i encara menys justificable la manera com penso que funciona el món ??
2. Educació i respecte a les persones que pensen diferent:
un 0 sobre 10
Estaria bé no insultar, normalment qui insulta es desqualifica ell mateix i es el recurs del que no té cap més argument. Jo no t'he insultat tót i que critico les teves idees.
I a més, entengui o no d'una cosa, no em fa falta el permís de ningú per opinar, si dic bestieses es el meu problema, no vull convencer ningú del que penso.
3. Comprensió dels mecanismes de funcionament de les coses.
0 sobre 10
Les persones inteligents resumeixen en poques idees situacions complexes de manera que fan les coses comprensibles a TOTHOM.
Les persones simples, algunes religions, algunes ideologies (i els totalitaris d'un o altre signe també) es fan una idea de les coses i volen que tot s'adapti a allò i desqualifiquen i EXCLOUEN (i coses pitjors) qui no comparteix les seves idees o ideologia.
Sense especificar, et situo en aquest segon grup
Res més, que tinguis un bon dia
|
|
msanc |
Xavier...
Thursday, March 26th 2009, 3:52 PM
No sóc valenta, ni pretenc parlar del que no conec, tan sols veig les coses amb un cristall diferent al teu: tu no veus la realitat, et vas quedar aturat al passat i ignores l'actualitat. No t'adones que el passat, passat és i que la realitat catalana és ben diferent a la que a tu t'agradaria que fos, és més, portes un vidre tan fosc que no t'adones i, insisteixo, que Catalunya forma part d'Espanya i el castella és una llengua oficial a Catalunya i, per tant, tan digne de ser parlada com el català. Ens agradi o no.
un petó i...fins aquí arribo.
|
|
Xavier_ |
mql35
Thursday, March 26th 2009, 3:06 PM
Tu no tens desperdici.mql35
Les teves ideies son purament feixistes.
Em dius que el mon funciona aixis, amb guerres i ocupacions de manera continuada i mes a Europa, i que aixo per tu es normal.
Osigui que per tu el que va fer Hitler amb els jueus i amb Europa es normal, (per que segons tu el mon funciona aixis).
I el que esta fent Israel amb palestina tu ho veus be (Per que segons tu el mon funciona aixis)
I el que va fer Franco tambe es normal(per que segons tu aquesta es la manera correcte d´actuar)
I el que va fer espanya amb Catalunya tambe es normal
Osigui, tu estas a favor que devant qualsevol conflicte, la invassio, la guerra i la mort es la solucio mes normal per sol.lucionar els problemes, que el mon funciona aixis i tu ho veus perfecte.
Feixisme pur
Tambe comentes que catalunya va perdre una guerra (Aixo tambe es el que diuen els ignorants i els feixistes). Si llegeixes "algun" llibre d ´historia pot ser et donis conte del que va passar realment (Encara que despres ho neguis com estas fent hara). Amb tu no penso fer pedagogia historica, per que nomes amb el que m has dit al principi ja paga la teva manera de pensar.
I per acabar ho d´adobar, compares els espanyols, un poble imperialista que ha utilitzat el seu exercit per conquerir i reprimir altres pobles, bombardejar persones inocents, etc, etc amb els pobres jueus que van patir el holocaust per una persona, que COM TU, creia que aixó de matar i conquerir es normal i aixis es com funciona el mon.
I per cert
SI, crec que tots els espanyols que van vindre a Catalunya com inmigrants a treballar durant els anys 40 i 50 van ser portats (Sense que ells ho sabessin, o alguns d´ells pot ser si) amb un objectius molt concret per part de estat espanyol.
Catalunya els hi va donar la oportunitat de guanyar se la vida treballant, una oportunitat que el seu govern feixista (Que tenia la mateixa manera de veure les coses QUE TU) no els hi va donar mai.
Salut!
|
|
Xavier_ |
msanc
Thursday, March 26th 2009, 7:45 AM
Amb la teva resposta ja m he convençut de que vius en un altre realitat i que, ignores tan la historia del “teu” pais com les lleis que regeixen el mon, pero es que llegir molts llibres com la “historia del tiempo” ja fan aixó, pot ser et fan poseedora d una serie de coneixements pero ignorant en uns altres.
Amb la teva resposta m he donat conta de que no saps del que parles, tu podras ser una gran professora, montanyista, filosofa o el que sigui, pero del mon real, de la historia dels pobles, i de les relacions entre ells, no tens ni idea.
(Tranquila que ja m he donat conta de que no ets una feixista, simplement es que no tens coneixements dels temes estem parlant)
Com veig que en aquesta questio no dones mes de si (amb tots els respectes) la resposta a la pregunta que het vaig fer, ja t he la dono jo mateix, no et preocupis:
Catalunya es una nacio trencada, la meitat d´ella es propietat D´el Estat espanyol, i l´altra meitat de França.
Catalunya forma part de L´estat espanyol “PER QUE” aquest, la va conquerir per la força de les armes i de la sang de moltes persones inocents (Una cosa semblant al que va fer La Alemania de Hitler amb Polonia: Per aixo a espanya els catalans som coneguts com a “Polacos”). Espanya va “assimilar” Catalunya al seu territori d una manera il.legal i il.legitima.
La part de catalunya que actualment es possesio de França va ser assimilada per aquest pais d´una manera semblant uns anys abans.
Tans els catalans que vivim a L´estat espanyol, com els que vivim a França paguem impostos als nostres amos per que ells puguin finançar i desenvolupar els seus territoris. Ja que aixis esta estipulat pel “Dret de conquesta” que tenen sobre nosaltres
Ells es queden tots els nostres diners i nomes ens tornen uns quants per la nostra “supervivencia social”. (Es per aixo que els catalans intenten pactar cada any els diners que deixa que ens quedem L estat espanyol: El tan anomenat problema del finançament que deies abans)
Tot i aquestes relacions “legals” i politiques, Catalunya no es espanya ni mai ho sera, Primer per que som dos pobles TOTALMENT DIFERENTS, amb una cultura, una llengua, una historia, un territori i una idiosincrasia TOTALMENT DIFERENT.
I segon per que Catalunya, “Legalment” es UNA POSSESIÓ, una assimilació forçada, que mai ha volgut formar part d´aquest estat.
Els “catalans actuals” son fruit d´una estrategia colonitzadora per part de L´estat espanyol per que deixem de presentar resistencia a aquesta pertinença. (En paraules simples: Espanya va enviar a milions d´espanyols a catalunya per que visquessin aqui i es varreixiesin amb els catalans per poder espanyolitzarnos i poder condicionar qualsevol resposta contraria als seus objectius)
Aquesta es la crua realitat, que s´emprenyi qui vulgui
Msanc, no tinc res contra tu, es mes penso que disfrutes de la vida millor que molta gent de la nostra societat, pero si us plau, no vulguis dir al cirujá com ha de fer les seves operacions.
Una abraçada
|
|
msanc |
Xavier, carinyo...
Wednesday, March 25th 2009, 6:30 PM
parlant amb tu em baixa tan la líbido que començo a preocupar-me..., per què no parlem de sexe i així si cal una demostració...doncs mira...això que tindrem guanyat.
Somriu una mica, que segur que estàs més maco.
Ahhhhh, i si Catalunya no forma part d'Espanya, ja m'explicaràs tú perquè dimonis es baralla tothom per la financiació??? ah, si, deu ser que som tan generosos que hem decidit donar diners al pais veí. Però jo em pregunto: i perquè no els donem a França??? ai, coi, potser serà per què Catalunya no forma part de França i si d'Espanya??? Misterios sin resolver!!!!
un petó
|
|
msanc |
Mira Xavier...
Wednesday, March 25th 2009, 5:45 PM
Només et faré una pregunta..., perquè hi han coses que no cal demostrar-les, simplement són així.
El castellà és una llengua oficial a Catalunya?
Crec que quan afirmo que ho és, no ho he de demostrar, de la mateixa manera que quan dic que la Terra gira al voltant del sol, tampoc cal que ho demostri, perquè suposo que la gent amb la que parlo ja està assabentada d'evidències que potser no agraden. Simplement et comportes com un Aristotil que es nega a acceptar la evidència i...abans que em preguntis qui és Aristotil i em facis demostrar la seva teoria, et recomano que llegeixis la Historia del tiempo i t'oblidaràs una mica del teu egocentrisme i acceptaràs que hi han coses a la vida que no ens agraden, però s'han d'acceptar. Fins i tot els nens ho aprenen.
Un petó
I Xavier, no és que no tinguis por
|
|
Xavier_ |
Hola Persi
Wednesday, March 25th 2009, 5:31 PM
Disculpa pero en aquest cas no estic dácord amb tu,
existeixen dos tipus de persones
Les politicament correctes, que no es mullen, les mitjestintes, que volen quedar be amb tothom, que tenen por de dir el que pensen realment, les que no son sinceres i les que busquen sempre l´arbre que mes ombra fa. Persones grisses que nomes repeteixen allo que la gent accepta amb facilitat. I que son Ovelles dins un ramat, que van on els arrosega la majoria.
Jo prefereixo ser dels que no tenim por de dir el que pensem, Prefereixo ser odiat o estimat, pero no vull traicionar ni la meva dignitat ni la meva consciencia. Diuen que la veritat sempre es dura pero no deixa de ser la veritat. Pot ser que amb els meus escrits faci remoure consciencies, pero al menys no deixo que la indiferencia cobreixi de pols els nostres drets nacionals (Que es el que els feixistes volen)
I per cer msanc, no son els sentiments els que s han de justificar i demostrar sino les afirmacions, per que tota afirmació que no puguis demostrar es pura demagogia, i parlant dels drets i deures dels pobles es pur feixisme.
Salutacions
|
|
msanc |
Gràcies, Persi...
Wednesday, March 25th 2009, 2:41 PM
Quan les coses s'escriuen tal com se senten, tal com es viuen i tal com es pensen, no es demana a ningú que justifiqui res...Hi ha gent que demana que demostri el que dic...i no hi ha res a demostrar...és el que sento, és el que penso i la única demostració del meu amor per la terra, és que la gaudeixo com ningú i no demano a qui pertany.
Ja m'agradaria saber, si els que tan la defensen amb paraules la senten tan endins com els que, simplement, la gaudim.
un petó amor
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
