| |
Un dilluns com tants altres
 dilluns 21/gener/2008 - 06:57  2964  1
Avui és un dia com tants altres, un dilluns com tants altres, en què després de sentir el terrible so del despertador t'aixeques amb una mica de mandra per anar a treballar. Però curiosament no amb tanta mandra com en un dimarts, o un dimecres, o un dijous -el divendres ja és una altra història-.
Doncs el que estava dient, t'aixeques amb certa mandra, però com que portes tot el diumenge pensant que "demà és dilluns i sant tornem-hi" estàs molt ben preparada per aixecar-te amb força i, fins i tot, amb alegria i treballes mooolt... i la boira baixa i espessa que envolta com una manta túpida tota la contrada no et fa perdre l'empenta.
I al migdia acabes la feina tota tranquileta perquè, almenys fins al proper mes, et queden algunes tardes lliures per gaudir, si més no fer el ronso... Però la boira espessa no ens ha deixat amb tot el dia i ja comença a pesar sobre l'ànima. Era d'esperar que, en un moment o altre, sorgís la nostàlgia o la tonteria o... ves a saber què.
En un dilluns com tants altres, per la boira espessa, per la lluna plena, per la tramuntana o per tantes altres coses, sents que alguna cosa bull dins teu, un cúmul d'emocions diferents i fins i tot contradictòries que et neguitegen i sacsegen la serenitat i calma que tenies - almenys t'ho semblava - fins ara. Tristesa, nostàlgia, alegria, tonteria... fins i tot ràbia i potser també odi. Una barreja un xic explosiva que es va fent gran a mesura que avança el dia.
I com en un dilluns com tants altres ets un cul inquiet, mogut per aquest còctel d'emocions que busquen ser canalitzades. Mires la tele, surts a fer una cerveseta, vas a visitar els amics que no estan enfeinats - normalment tots estan enfeinats -, et connectes al xat, al msn, poses la ràdio,... I en definitiva fas un munt de coses que no acaben de ser la medicina per calmar tants sentirs dins teu.
En un dilluns com tants altres, una tristesa a no sé què, potser allò que no tens o que no has trobat. Una nostàlgia a no sé què, potser allò que creus que una vegada vas trobar. Una alegria a no sé què, potser un petit moment de treva entre tant de neguit. Una ràbia a ves a saber que, potser a tot en realitat. Un odi a no sé que, potser tan sols - en un ataca d'optimisme - a una part d'aquest tot. Una enorme sensació de desconeixement a no sé que, potser a tantes altres emocions no reconeguts.
En un dilluns com tants altres, veus que una vegada més estàs vivint una trama semblant a aquella vella cançó anomenada "vespre" dels Pets. Però també com tants altres dilluns, entremig d'aquesta tempesta de llamps i trons, et queda un xic d'esperança per continuar caminant i pensar que si no demà, demà passat, cada cosa es posarà poquet a poquet a lloc i que els teus somnis - sense perdre de vista del tot que la vida és una prova plena d'entrebancs - s'aniran fent realitat i esdevindran petits trocets de felicitat.
|
Contactes
Registra´t
