|
Qui se'n recorda d'en John Li?
dijous 19/març/2009 - 11:30 2921 1
Gà mbia és un paÃs en forma de saltxitxa farcida de formatge, on el formatge és el riu Gà mbia que separa el paÃs en dos: nord i sud. De fet, el nom del paÃs segons el segell del meu passaport és: República del Gà mbia. Travessant el paÃs d'est a oest per la única carretera existent (obra dels taiwanesos a canvi de ves a saber què..), arribes a mitja saltxitxa a la illa Mac Carthy, on hi ha la capital de la regió Central River (fà cil!!), que es diu Georgetown, i que deu tenir uns 5000 habitants, i que em nego a considerar el nom de ciutat per aquell lloc. Doncs la carretera passa del sud al nord a través de l'illa. Com que a Gà mbia, un paÃs al llarg d'un tros de riu, només hi ha 1 pont (que no sé on és, però em van assegurar que n'hi ha 1), el riu es travessa amb ferrys, un de la vorera sud a l'illa, i després un altre de l'illa a la vorera nord.
En les "rutes motxileres", una de les millors coses és la gent que coneixes. Quan ja havia travessat la banda sud, i estava esperant el segon ferry per travessar la banda nord, o sigui, al bell mig de la saltxitxa, vaig començar a cansarme de les queixes continuades d'una parella de valencians amb els que compartia el bus públic (11 hores per fer 300 km) sobre la seva ingènua decisió de voler travessar Gà mbia en bicicleta. Vaig aprofitar un moment en que es van despistar i vaig anar a fer un tomb, i allà el vaig trobar: en John Li !! Una estatueta de bronze, a mitja alçada, clarament amagada en un marge del camÃ, darrera d'unes mates que li passaven 2 metres, feia homenatge al xinès que els va ensenyar a conrear arròs en la dècada dels 80, i que va morir a Gà mbia mentre feia la seva tasca pedagògica. És l'únic monument o està tua o similar que vaig veure en tot Gà mbia. Ni surt en les guies ni surt enlloc, però el Sr. John Li té la seva estatueta en un bonic i oblidat marge del riu Gà mbia, al cor de la saltxitxa. Des de llavors que penso sovint en les motivacions i circumstà ncies que van moure a aquest senyor a anar a petar a Gà mbia. La veritat, és que m'és un exercici bastant entretingut quan vaig en rodalies (com avui): si problemes de parella, si va ser designat a dit pel govern xinès per incrementar la seva influència a la regió, si va perdre (o guanyar!) una aposta, si buscava reptes nous..
En qualsevol cas, en el sopar d'aquesta nit brindaré per ell, per que n'estic segur que era un tio collonut digne d'admirar.
|