| |
Reflexió
 diumenge 15/març/2009 - 04:32  1297  0
" Qüestionar és estar viu" - segons el meu amic Arnald.
Estar callada és fantà stic quan vols estar callada. Desafortunadament m'haig de controlar, és algu que m'he imposat, en absolut ni exigit per terceres persones ni per segones persones, és una qüestió de sentit comú, de supervivència. No obstant aixó, no puc asegurar que aquests dos conceptes vagin units. Potser, perquè quan més lúcida em trobo és en els moments de rebeldÃa " au revoir confort". Va haver-hi una temporada en el que sempre era aixi. Ara sembla ser, cosa de la vida "misma", he escollit un mal moment, que ademés de dolent, amenaça a ser llargggg.... (mala temporada que tots ja sabeu perquè) i a mi això ja no em preocupa, perquè més igual... Kamikaze em diuen alguns amics, es preocupen.
I els estimo molt, els he estimat fins a la cega i sorda entrega. Recordem que no hi ha més cega de la qual no vol veure que ni més sorda de la qual decideix no escoltar.
En el diccionari de sinònims la paraula "Revolució" aparèix asociada amb "progrés", doncs resulta que hi ha à nsies de progrés, per la politica? per les persones? per el món? o per mi? vaja és el que intento.
Al final acabaré semblant-me a l'idealista de la meva mare més del que em pensava.
|
Contactes
Registra´t
