| |
EL PA QUE S'HI DONA
 divendres 13/mar/2009 - 07:19  543  2
Això que estem patint els catalans amb el finançament és tant escandalós que ja ni se’n parla. Ara les primeres planes dels diaris van plens dels casos de corrupció d’aquestos o d’aquells. Això lògicament s’ha de denunciar i dur fins on calgui, però no és infinitament més important que Catalunya, és a dir, els catalans, tinguem els diners que ens calen?
Les llargues que va donant el president del govern espanyol fan que hom tingui la sensació que les seves paraules són paper mullat. I això fa un gran mal a la societat que veu com la persona que representa el càrrec més important del país no compleix els seus compromisos. Això ens aboca a una crisi moral que encara és més greu que el incompliment del propi president: s’ensenya als ciutadans a no tenir paraula.
El mateix és el que passa amb la corrupció. Jo no penso que els únics ciutadans corruptes siguin els polítics, ni que ho siguin tots, però sí que la corrupció en els polítics és especialment greu. Si són els polítics els que executen les lleis, els que les creen i els que les fan complir, com es pot entendre que facin trampa?
Cada vegada estic més convençut que per a sortir de debò de la crisi on estem instal.lats, més que enginyoses fórmules econòmiques el que cal és un regeneració moral de primera magnitud.
Jo no estic en contra les pactes post-electorals. Lògicament els ciutadans necessitem uns governs que tinguin unes majories parlamentàries suficients per tal que hi hagi estabilitat política i es pugui governar.
El que em sembla molt poc democràtic és que els partits polítics no expliquin quins pactes faran abans del dia de les eleccions. Llavors és pot entendre que enganyen els ciutadans perquè si un ciutadà vota pel partit X vol que governi el partit X i potser la darrera cosa que voldria seria que el partit X doni suport al partit Y per governar.
De la manera que és fa ara és com si donèssis un xec en blanc que, un cop donat, pot servir per a qualsevol cosa. I la conseqüència d’aquesta “qualsevol cosa” és que la gent cada vegada va menys a votar...
Simplement el que haurien de dir els partits polítics durant la campanya electoral és, en cas de no tenir majoria suficient, amb qui pactaran.
En els dies que han passat des de que vaig fer el darrer “El Pa que s’hi dóna” al Barça i a l’Espanyol els hi ha passat coses molt notables.
La primera fou la victòria de l’Espanyol al Camp Nou a la que em sembla que ningú no ha de treure mèrits. Es cert que fou un partit plantejat de manera molt dura per part dels pericos però és indiscutible que la tàctica els hi sortí bé i que el Barça caigué en la trampa. Dissortadament, després d’aquell dia, l’Espanyol no ha continuat amb els bons resultats i continua sent el cuer a la Lliga.
Pel que fa al Barça, després de tres o quatre partits en que no donà peu amb bola, sembla que ha tornat a recuperar el ritme i a fer un futbol magistral amb l’Athètic de Bilbao o l’Olimpique de Lyon.
Ara esperem que l’Espanyol aconsegueixi remuntar la situació i, posats a somniar, a veure si enguany veiem el que mai no hem vist, que és que el Barça aconsegueixi els tres títols. Perquè somniar humilment no deu ser pecat, no?
|
| |
|
Contactes
Registra´t
