|
Tres infra-històries
divendres 13/març/2009 - 05:33 353 4
GENOCIDI LEGAL
Totes les armes que utilizaren els genocidis d’aquell poble indÃgena eren perfectament legals i la declaració de guerra perfectament ajustada al Dret Internacional Públic.
En conseqüència de l’anterior els indÃgenes moriren i veieren morir als seus fills i els seus pares amb l’immensa alegria que tots els seus drets havien estat respectats pel conqueridors.
I els conqueridors mai no van tenir ni un bri de remordiments de consciència.
MORT I RESSURRECCIÓ DE LA SENYORA ENRIQUETA
Quan morà la senyora Enriqueta, Mistela, el seu gat quedà atrapat a casa. No tenia manera de sortir del pis. Provà d’obrir portes i finestres esgarrapant-les però no podia sortir. Tot era tancat i ben tancat perquè la senyora Enriqueta tenia la mania –que era una mania molt manià tica- que algun dia entrarien uns malfactors a casa seva per robar-la, assassinar-la o violar-la.
Primer, la Mistela anà fent amb el menja que trobà al seu abast. Però hi hagué un dia que aquest menjà s’acabà i l’única alternativa viable si volia continuar vivint era menjar-se el cadà ver de la seva antiga mestressa.
Comença per devorar-li les orelles i les trobà prou bones, després continuà per les mans, els pits, l’estomac, els glutis, les cames, les galtes i, en fi, tot...fins que la senyora Enriqueta quedà reduïda a una série d’ossos més pelats que la meva calva.
Però llavors la Mistela ja no era la Mistela. O, millor dit, si que ho era però tenia forma humana. Es va mirar al mirar i, efectivament, s’havia transformat amb una mena de senyora Enriqueta amb uns bigotis llargs i punxeguts.
Es retallà els bigotis amb molta bura, es posà l’abric i sortà al carrer. Finalment, es podria veure una gerra de vi!
PILOTA DE FOC
Si no s’espavilava perdria el trofeu Godó. El públic, que l’havia convertit amb un Ãdol, el xiulava. No res no li sortia bé. I el somriure constant del seu adversari cada vegada el posava més nerviós.
L’entrenador li va dir que piqués les sacades amb tota la força que fos capaç, que pensès com si estigués estobant la seva sogra.
I en Rafaelet ho va fer i tanta i tanta força hi va abocar que la pilota travessa la xarxa i caigué per un estrany efecte i com un obús en els seus genitals.
|
|
|