| |
divendres, poema
 divendres 13/març/2009 - 03:21  401  0
Dius coses tan boniques
cursilades
que fins el teu somriure sembla res
[tan Profidén, tan ample]
i m'agafes la mà , m'abraces,
m'escoltes sense alè
[saps que aixó no ho fan, els altres?].
Ulls de mel i petons de maduixa,
tot és tan dolç, rosa,
[semblem la Barbie i en Ken],
els passejos i escapades a les fosques.
Nits empalagoses
gofres
Guell.
Però no em toques;
tens por d'ell.
[perquè?]
T'enamores i no em prens,
i soc davant teu
en boles
i poses fre al meu desitg
[com goses?]
que vol fer-se teu fondre's
en una tarda sense posta,
sense prèvies ni compliments,
només suant, cridant,
i empresonan-te
[dins el cotxe].
En un mirador ple de parelles
que no miren els estels.
Vull un amant
[ho entens?]
Sacarina dolça.
Tu te'n vas sense postres
i jo sense segon plat.
Però,és clar,
ets tant galant
que ja has pagat
el compte.
"Adúltera amb prÃncep blau"
Laia Martinez i Lopez.
(Berga, 1984)
|
Contactes
Registra´t
