| |
Per si mai ho llegeixes...
 dimecres 11/març/2009 - 05:05  1187  0
De res serveix que em diguis que et deixi d'estimar. És difÃcil i més sabent com ho hem fet.
Ja saps que el dia que et vaig conèixer, em vas capgirar la vida. La teva forma de pensar, la teva forma de dir les coses... El més complicat, va ser experimentar per primera vegada com aquelles coses que m'havies escrit en un xat, es pronunciessin amb la teva veu.
El primer dia que et vaig veure, com no recordar-ho.
Tot el que he aprés de tu i tot el que dius haver après de mi, la joia més gran.
Però un dia, em dius que tot el teu món cau sota els teus peus, el dolor que pensaves tenir adormit, torna a estar latent. Les teves pors tornen a surar. La vida somiada, no passa com volies.
Necessites parar, ho se. Se que no em vols fer mal i és per això la distà ncia, però he comprés quina és la millor forma d'ajudar-te, donar-te la pau i la tranquil·litat necessà ria. He estat al teu costat en tot moment, donant força per tirar endavant, tal i com creia que havia de fer i m'ho has agraït. Però ara és el moment de no dir-te res, de caminar darrera teu, ben apropet. Si em necessites, ja saps, sols atura't i espera a que arribi al teu costat. Hauràs de ser tu. Quan tu vulguis.
Necessito tornar a veure a la persona que vaig conèixer, a la persona que vaig estimar. Sacrifico el meu amor, a canvi de que t'aclareixis i tornis a encaminar la teva vida. Et vull veure feliç. Com tu dius, tot sortirà bé. El temps posa les coses al seu lloc.
Però no m'oblidis doncs jo no ho faré.
|
Contactes
Registra´t
