|
Infra-història eròtica per una noia lleidatana
dimecres 11/març/2009 - 09:59 434 1
Ella ja sap a qui li dedico.
Júpiter desitjava aquella dona jueva com mai no n’havia desitjat cap altra. Es convertà en el noi més bell, més intel.ligent, més simpà tic i més atractiu que hom pugui imaginar però la noia el rebutjà perquè havia decidit fer-se vestal i consagrar la seva virginitat a Júpiter.
No cal dir que quan Júpiter li va dir que Júpiter era ell, la noia es va posar a riure i va dir que era molt simpà tic, però que tothom sabia que Júpiter era un llamp i no un marrec per molt atractiu i simpà tic que fos.
Llavors Júpiter es va presentar sense disfressa humana, es a dir, com a llamp i la noia li va dir que deixés de fer jocs de mà gia blasmems i anès a perseguir altres noies que ella només es consagraria a Júpiter.
No cal dir que tots els Déus i sobretot les deeses de l’Olimp s’ho estaven passant pipa davant els intents de Júpiter de lligar-se a una devota seva sense cap resultat.
Finalment Júpiter ordenà al cel que portès núvols i als núvols que ploguéssin i ell esdevingué quatre gotes de pluja.
Dues gotes de pluja entraren al cos de la futura vestal per la part anterior del seu cos i dues gotes per la part posterior. Les quatre feren un viatge pel que qualsevol mascle hagués donat la vida. Pogueren baixar pel seu coll, obrir-se camà per les seves sines fins fer el cim dels seus mugrons, baixar per les seves espatlles, continuar fent camà per la gran llanura de la seva esquena, travessar el bosc públic com dues esploradores intrépides, pujar als turons de les seves natges i, finalment, convertir-se en una sola gota a la vagina de la futura vestal.
No cal dir que aquesta gota deixà en estat la vestal i la seva carrera com a verge dedicada en cos i à nima se n’anà en orris.
L’endemà del dia que s’assabentà que estava embarassada, però, el mateix noi que li havia dit que ell era Júpiter se li presentà i li explicà la història del que havia hagut de fer per a deixar-la prenyada.
Ella, que perseverava en la seva incredulitat, el tornà a engegar a fer punyetes.
Li digué que algú li havia donat un somnifer molt fort i que havia fet d’ella el que havia volgut mentre dormia. I que ara els seus pares ja ho tenien tot arreglat per tal que es casès amb un tal Josep que feia de fuster i que, malgrat que estava prenyada, l’havia acceptat per dona sempre que es convertÃs al judaïsme.
No cal dir que Júpiter no podia marxar més emprenyat. I això que no tenia ni punyetera idea de l’embolic en el que s’havia posat.
|