| |
DES DEL TERRAT
 dimecres 11/març/2009 - 09:06  345  3
Sentada en una hamaca, deixant q l'esclafor del sol em banyi sencera, notant la brisa q corre pel terrat de casa meva.
Tanco els ulls i deixo q el sol em regali les seves carÃcies cà lides... De tant en tant els obro i miro el vol d'algun pardal perdut entre el bosc d'antenes dels terrats.
No tinc gaire bona vista, teulades i terrats , la majoria oblidats .
Per un costat es veu el campanar del pobles, per l'altra la muntanya q tenim aquà q la vora, res espectacular ni magnÃfic...,però són els meus paisatges.
Des d'on sóc, una grua em vigila, m'observa, de tant en tant deix anar un xiulet com pq no m'oblidi de q hi és.
Sento sirenes, cotxes passar,moviment de gent...aquella mena de barreja d'una ciutat q no deix de ser poble. L'Ã nima de poble no vol marxar, no vol donar pas a la ciutat q es vol apoderar de tot.
No sé l'estona q porto aquà dalt, amb la rà dio posada, el bolÃgraf a la mà deixant q escrigui una paraula darrera l'altra...
El terrat, és un petit refugi de+ins del refugi q és casa meva.
M'agrada pujar en els dies assolellats d'hivern , abans de dinar i gaudir d'aquesta estoneta de pau en companyia del sol, les grues, campanar i antenes...
Em venen moltes coses al cap i no sé com expressar-les, però ara mateix tant m'és... torno a tancar els ulls i deixaré q el sol m'acaroni una estoneta més.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
