6.48 pm. baixo precipitadament les escales fins a l'entrada de casa meva. No hi ha temps per pensar en res. Arribo a l'entrada, faig "pst, pst" amb la boca. Ni rastre del mustèlid. Agafo el meló vietnamita i pujo igual de precipitadament les escales fins a la meva cuina. Perdo una sabatilla d'estar per casa pel camÃ, però no m'importa.
6.49 pm. Deixo el meló vietnamita damunt el marbre de la cuina. Amb la mà tremolosa obro el calaix i agafo el ganivet de tallar pernil que somia amb ser espasa. Amb tanta maleïda tremolor, al tercer intent trobo el ganivet. Guardo al calaix les tisores del primer intent, i l'obrellaunes del segon intent.
6.51 pm. Tallo una rodanxa del meló vietnamita i me l'emporto a la boca. Molt dur. Molt aspre. Fastigós. Escupo a la fregadera tot el que m'he posat a la boca. Llanço les dues meitats del meló vietnamita a les escombraries. Agafo una galeta PrÃncipe per contrarrestar el gust a la meva boca.
6.52 pm. Surto de la cuina. Baixo a buscar la sabatilla d'estar per casa que havia perdut pel camÃ. Ara sÃ, convençut de ser un home (amb tot el sentit negatiu que això comporta, clar).
k faci una plantacio jajaja B tan de pollo pk lacabis tirant a la basura?
jaja un aspecte curios el del meló deu ser parent del cetic pk te la pulpa tronja igual k la seva lletra ajaj cetic yo em faria la prova de paternitat d'ADN per despejar dudas ajajaj
si ja veig que el melo era especial, espicialment en color forma i gust. Prova de plantar les llavors...sempre pots regalar melons disfrassats per la compra de un llibre....
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't