| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
El meló vietnamita (Pt.II)
 diumenge 8/març/2009 - 07:59  1649  4
11:00am. Sona el meu despertador un dimarts qualsevol. Avui toca despertar d'hora, l'ocasió bé s'ho mereix.
11:45am. Surto del llit sense presses. Tinc por que em pugui donar un mareig i caigui al terra amb la bufeta a punt d'explotar. Li demano a les meves sabatilles de caminar per casa que em portin al bany. Obeeixen. Buido la bufeta. Em rento la cara. M'asseco la cara. Em miro al mirall. Confirmo que sóc jo per poder encarar el dia com si l'haguessin preparat a la meva mida. Torno al costat del meu llit. Agafo un cigar. L'encenc. Inhalo una glopada de fum. Exhalo un parell d'estosegades que tenia travessades al meu coll.
11.55 am. Baixo, amb molta cura, els esglaons que separen el meu llit de la cuina on ahir a la nit vaig deixar postrat el meló vietnamita. En arribar a la cuina trec el meu cap per la porta. Hi ha poca llum. Però en tinc prou per veure que les cartes i el parxÃs no s'han mogut del seu lloc. La peça d'escacs tampoc. Afino l'oïda, però no escolto cap so. Ni pollet, ni felÃ. Ja només hi ha la possibilitat que habiti un mustèlid qualsevol dintre el meló vietnamita.
11.58 am. Deixo el cigar recolzat sobre el marbre de la cuina, agafo el meló vietnamita amb les meves dues mans, el sacsejo al costat de la meva orella esquerra, no escolto res. Res de res. Torno a deixar el meló vietnamita damunt el marbre, i em preparo un cafè.
12.07 pm. El remor dels borbolls de cafè arriba a la meva cuina, i porta agafat de la mà l'olor de cafè. Tres glaçons de gel cascavellegen dins d'un vas, abraçats a una cullereta que ha escopit dues dosis de sucre. Porto ja gairebé deu minuts mirant el meló vietnamita i ni rastre d'aquest maleït mustèlid.
12.17 pm. Un segon cigar i un primer cafè han de ser suficients. Ha arribat la teva hora maleït meló vietnamita. Obro el calaix dels coberts i remeno fins a trobar aquest ganivet de tallar pernil que somia amb ser espasa, i que no ha vist un pernil de prop en els últims quinze anys. Giro dues vegades en l'aire el ganivet per engrandir l'escena. Coloco el ganivet just en la meitat superior del meló vietnamita. I, quan entro a matar, el meló vietnamita es rebel·la contra mi. Crec que ha estat el mustèlid el que l'ha advertit de les meves intencions. Sigui com sigui he rebut un impacte al ventre i desconec el seu origen. Aixeco la meva samarreta i observo que no estic sagnant. Però una gran punxada al ventre m'obliga a deixar anar el ganivet. Em veig obligat a asseure'm un moment. Maleït meló vietnamita. I maleït mustèlid.
12.22 pm. Pujo les escales que separen la meva cuina del meu bany amb ambdues mans al ventre. Ha estat un impacte brutal. O això em sembla. Com a primera mesura auxiliar m'assec a la tassa del bany. Es molt possible que aquest primer cafè i aquest segon cigar hagin agafat al meu cos a contrapeu. Per sortir de dubtes encenc un tercer cigar assegut a la tassa. Tot sembla normal al meu voltant. Tot excepte unes punxades brutals al meu ventre.
12.28 pm. Surto del bany i baixo de nou les escales fins a la cuina. El dolor al meu ventre va in crescendo. Agafo el meló vietnamita amb les dues mans i li crido un parell d'improperis a escassos centÃmetres de distà ncia. Ja va sent hora que s'assabenti de qui porta les regnes en aquesta maleïda casa. Trec el meló vietnamita de la cuina i el deixo abaix, a l'entrada de casa. Espero que el fred el faci reflexionar sobre l'ocorregut. I que sà piga que la pròxima vegada el meló vietnamita no se sortirà amb la seva. Ni ell, ni el maleït mustèlid que habita en el seu interior.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
