| |
Paraules..
 diumenge 8/març/2009 - 06:52  1258  2
Hi havia una vegada una nena que tenia moltes coses a dir, però no sabia com fer-ho. Es trobava amb la gent i veia com els altres parlaven, feien bromes, i tenien unes grans converses sobre qualsevol tema, però ella es veia incapaç de dir res. Ella es pensava que potser el que diria no seria prou important o que s’equivocaria en les seves paraules. I dia a dia la nena parlava menys. Interiorment tenia moltes converses paral•leles a aquelles que sentia, el seu cap funcionava a cent per hora fins i tot quan dormia.
Un dia la nena es va adonar que feia 24 hores que no parlava amb ningú, però el que li va fer més pena és que no trobava a faltar comunicar-se amb els altres. Ningú trobaria a faltar les seves paraules, total si tampoc tenia res a dir, ningú voldria parlar amb ella..
I la nena escoltava música, llegia, escrivia, però poc a poc va anar perdent el do de la paraula.. i la gent la va començar a considerava avorrida perquè estar al seu costat significava estar amb silenci o tenir converses sense gaires paraules.
On guardava totes aquelles paraules que volia dir?
I hi havia dies que volia cridar, volia dir tantes coses, volia ser escoltada, volia que sortissin totes aquelles paraules que tenia guardades i que mai havia pogut dir.
I la nena ho provava i hi reflexionava.. i intentava practicar davant del mirall converses que podria tenir amb els altres, prenia herbetes per guanyar memòria i llegia llibres del Bucay per recuperar l’autoestima perduda que li treia les paraules.
Però les paraules que no es diuen mai es perden en la immensitat del cervell, del pensament.. tantes coses que hauria dit.. tantes coses que hauria explicat.. tantes coses que hauria preguntat!!
Mentrestant, va teclejant paraules, paraules que potser tard o d’hora sortiran dels seus llavis..
|
Contactes
Registra´t
