Fa temps que no entro i no és pel fet de que tingui parella com pensa molta gent és simplement per que ja fa mesos que això de la crisi hem va afectar de valent (encara ara) i simplement vaig deixar de pagar la quota d’internet. Us he trobat a faltar, aquesta és la veritat. També vull dir que no estic esfonsat, que estic bé, i que ben segur que aixecaré el cap i podré amb aquesta porqueria que ens envolta ara anomenada crisi. Espero que tots estigueu be i continueu com sempre. Una abraçada molt forta. Quan estigui més inspirat tornaré a escriure que ja en tinc ganes. Au deu.
Marcos no ho duptis mai ets un crac, i tot el que no ens mata ens fa més forts. Tu pots amb la crisis, amb els terretremols, i amb la fí del món, si molt m´apures, i no duptis que la familia Diaz-Tormo t´estima i esta amb tu pel que faci falta un petó.MICO