|
Poema de (més) joventut
dijous 5/març/2009 - 04:38 1368 1
Ara que fa poc que he tornat, fent neteja a casa, he trobat un bloc on hi tenia apuntats alguns poemes que dedicava a les novietes. No estava segur de trobar-lo, perquè jo era d'aquells que solia fer una neteja general. Ja m'enteneu.
Doncs bé, aquest és un poema que li vaig escriure a la Mireia quan li anava al darrere i no em feia gaire cas.
De cara neta i clara
com el teu cor,
Mireia, què amagues
darrera el teu nom?
Serà una mirada inexpressiva
curtida a base de cops?
O un rostre noble, sense fe
que dolçament dol?
Canvia de sort, Mireia,
que no hi confies prou.
|