| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de arale
|
|
| |
:_( vs ;)
 dimecres 4/març/2009 - 07:12  391  7
Quina rà bia em fa l'impotència de saber q hi han coses q han de passar i no es poden evitar. Q per molt q intenti q les coses vagin bé, la majoria de vegades no serà aixÃ. Q per molt q desitgi amb totes les meves forces q la meva gent estigui bé, no tots ho estaran.
Q el dolor és una bèstia carronyera q ens assetja quan més dèbils estem i q no puc evitar el patiment d'alguns.
Si, ja ho sé q la vida és aixà i q hi ha coses q passen bones i dolentes i q hem de seguir endavant. Si, ho sé...però no puc evitar tenir aquesta mena d'instint de protecció amb segons qui i sóc patidora de mena.
Si veig algú proper a mi q no està bé, em fa més mal q si em passes a mi mateixa.
Potser es q sóc masoquista i puc afrontar millor el dolor propi q el dels q m'estimo, aixà com al mateix temps, la felicitat dels mateixos tb em fa sentir feliç.
Potser el q faig és preocupar-me en excés pels altres per no afrontar la meva pròpia situació, no ho sé pas...només sé q se'm trenca el cor quan veig el dolor reflexat en una persona estimada i no se q puc fer per ella...dir-li: hola, fer-li un somriure i una abraçada...quan molts cops desitjaria fotre una bomba i engegar tot a prendre pel cul i tornar a veure la brillantor de l'alegria en els ulls de qui estimo.
Avui em sento en un conflicte intern..per un costat trist, pq hi ha algú q estimo q no ho està passant bé i per l'altre, feliç pq hi ha un altre algú q està feliç...
No, la vida no es justa...però q hi farem...hem de seguir...vale colega?!?!?!?!?!?!?!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
clic |
només queda acompanyar
Wednesday, March 4th 2009, 10:52 AM
esperar al costat amb la impotència a la gola, burxant per cercar paraules per atansar la mà i ajudar... però al final queda la llibertat d'escollir de cada un, i no podem fer res, nomes respectar-ho, aixà de dur i de senzill.
Acompanyar i cuidar en el que sigui possible, no es pot fer res més, però aquesta també és la mà gia de l'amistat, respectar, deixar fluir el dolor que el doblegui, comprendre que hi ha un lÃmit on l'altre escull, i el temps sempre arriba com un bà lsam.
Cuida't i cuida'l el cor, en el que puguin les forces de cada un.
Ets una bona amiga.
una abraçada des de Playlandia
:)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
