| |
Penélope
 dimarts 3/mar/2009 - 12:23  388  1
LA VERITABLE HISTÒRIA D’ULISSES I PENÈLOPE
Ulisses es despertà a la platja d’Ïtaca mig estabornit. Neptú l’havia putejat sense contemplacions. Potser ara també el putejava. Va reconèixer el seu país però desconfià de Neptú. Segur que allò era Ítaca o era un somni un altre vegada? Un estornut el va treure de dubtes. Allò era Ítaca!
Neptú encara li fuetejava el cos amb les seves urpes blaves amb l’ajut d’Eolos. Estava nu i tenia molt fred. Però l’alegria de saber-se un altre cop a casa era enorme. Va fer un petó a la sorra i va plorar. S’havia passat la vida en el viatge de tornada. Mai haguès pensat que el seu destí fos intentar tornar a casa seva. Sentí dolor per tot el temps que no havia estat amb la seva dona i el seu fill. Sentí rancúnia pel poder dels Déus que el feien sentir tant poca cosa a ell, que al cap i a la fi era un heroi i el rei d’Ítaca. Pensà que mai no havia d’haver ajudat Agamenon a conquerir Troia. Helena no era la seva esposa! Que ximple era, malgrat qui tots el tinguèssin pel més intel.ligent dels grecs!
Mentre caminava cap al seu palau, tremolava de fred i d’angúnia. Què s’hi trobaria? Podria ser que l’arrivada a casa encara fos més cruel que el viatge? O finalment ja havia expiat el seu pecat i s’havia guanyat el dret a disfrutar de la vida amb la seva família i els seus súbdits? Penélope li hauria estat fidel? Sabia que era poc probable.
Ell no havia estat fidel a Penèlope. No només amb la divina Calipso, sinó amb moltíssimes altres. Havia tingut més amants que el diví Zeus, sense haver tingut mai la necessitat de transformar-se en brau. Quantes amants havia tingut durant aquells anys? Però allò mai no ho sabria Penèlope. A més, pensava, els homes i les dones són diferents. Però tot seguit es responia: Són diferents? Havia conegut ninfómanes més adúlteres que el més adúlter dels homes. Allò era un mite. Però ell sentia que no podria suportar que Penèlope no li haguès estat fidel malgrat que ell tampoc no li ho haguès estat a ella. Era un sentiment injust però no se’l podia treure de sobre. Perquè ell sempre ho havia volgut tot. I sempre ho havia aconseguit.
El pressentiment que tampoc ella li havia estat fidel el mortificava més i més, a mesura que s’apropava al seu palau.
Aquell matí Penélope presentí que Ulísses havia tornat a Ítaca. Contemplà el jove Homer nu al seu costat i pensà que si Ulisses tornava els faria matar tots dos. Però era impossible que Ulisses tornès després de tant de temps. O no? Els Deus són imprevisibles. Va fer cas de la seva intuició i, espantada, va despertar Homer i el va fer fóra de la seva cambra sense donar-li masses explicacions.
Cridà a Cloe, l’esclava que desteixia de nit.el que ella teixia de dia i li demanà la tela. Pensà que si Ulisses tornava l’hauria de matar: ella era l’única persona que sabia el seu secret.
Sentí que Ulisses, com una llança, avançava cap a ella. Com seria ara? No seria el jove que la va seduir amb la seva intel.ligència enginyosa i el seu cos atlètic, això segur. Seria un vell amargat pel destí, ple d’arrugues i ressentiments. Quin pal haver-lo de suportar el que li quedès de vida!
Ella havia esquivat els pretendents que volien substituir el seu marit no per fidelitat a Ulisses, sinó per fidelitat a ella mateixa. Neptú li havia fet el regal més preciós: l’havia fet reina d’Ítaca. Reina de debó, no un zero a l’esquerra com eren quasi totes les reines de Grècia. Per això no s’havia casat amb cap pretendent. En tenia prou disfrutant a les nits al catre la passió d’Homer. I abans d’Aristòbul de Jenofont, Fídies, Teseu i tants d’altres.
Ara intuia que la seva llibertat tenia les hores comptades. Per molt vell que fos, Ulisses es desfaria dels pretendents amb els ulls tancats. Cap no li arribava a la sola de les sabates. I Telemac ajudaria al seu pare, es clar.
Si si volia sobreviure al que li venia a sobre no només havia de matar a Cloe sinó també a Homer. Així que tregué una metzina que tenia amagada i feu cridar primer a l’una i després a l’altre. Com que la metzina feia efecte al cab d’unes 36 ó 48 hores ningú no sospitaria d’ella.
Cloe caigué en la trampa. Però Homer veié claríssima la jugada i li prometé que si no el matava, ell faria que fos considerada eternament la més casta de les dones. Ella, enamorada d’aquell apassionat poeta, malgrat tots els perills, se’l va creure i l’alliberà de la mort a cambi de que marxès a Creta on reinava el seu germà Teodor.
|
Contactes
Registra´t
