És per això q no puc imaginar-me com hi ha homes q poden tenir (alhora) més d’una dona a la seva vida....No vull q em malinterpreteu eh, ni tampoc vull provocar polèmiques sexistes, ans el contrari. Sols unes senzilles pinzellades d tb senzilles experiències viscudes.
Vet aquí unes humils reflexions
Pq quan una dona crida, és degut a que la nostra mala actitud la treu del polleguera...i quan a naltros ens irriten..., és pq tenim mal caràcter????
Hi ha dues grans mentides endèmiques (en general) de la dona : el tamany no importa i els diners no interessen....MENTIDAAAAA !!!!!! (i molts homes m’ho poden corraborar)
No entenc tampoc que per fotre una "castanyeta" la atmosfera sempre hagi d ser tant favorable....D’acord que potser no siguem uns grans creadors d’escenaris, i admeto tb (sempre en general eh)
mmm... per no voler crear polèmica t'hi has lluït :-)
Com en tot, cada persona és un món: ni totes les dones són difícils d'entendre, ni tots els homes són un tros de pa, i a l'inrevès. Crec que és important no generalitzar, i tocar tòpics com ara que el tamany no importa o els diners... està passat de moda! La majoria de dones som independents en molts àmbits, i ben mirat... no som tan diferents :-)
Jo et done la rao les dones som dificils , peroooo i els homens mmm jo crec que som dificils quant volem i facils quent ens interesa i estic parlant dels dos sexes , hehe
Una abraçada...