| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de misselvis
|
|
| |
si no ho pots evitar, doncs a riure!!
 dilluns 2/març/2009 - 01:30  1858  10
Doncs que ara que hi ha hagut eleccions he recordat la vegada que em va tocar pringar a una taula, quant vaig rebre la carta vaig pensar: óstres! què puc fer per escaqueijar-me ( el que pensa tothom) -em posaré malalta- vaig pensar, però es clar, necessites un certificat el mateix dia, -marxaré, a l'extranger- uf que car, vaig pensar, doncs no se'm va ocòrrer res més i ala carta ja ho diu clar, si no és causa justificada o d'extrema gravetat et costa una multa de 300 euros cap amunt o presó, eps, que et ve a buscar la poli a casa tu, poca broma (es poden fer mltes animalades gratis, però sobretot presentu-vos a la taula!!).
Aixà que m'ho vaig prendre amb filosofia i vaig pensar en les peles que cobraria, el president de la nostra taula era un tiu gallegu, una mica garrulu i que estava cagat de por, es que el nostre ajudant de taula del psoe li havia dit que si alguna cosa sortia malament, ell serÃa el culpable i ademés a taula era plena d'uns sobres grossos plens de papers ens de lletres que no s'entenien, l'altre dela taula era un tiu divertidÃssim, amb un humor molt ironic, de seguida vam fer bones migues (veieu? es pot aprofitar per lligar a tot arreu!). Per distreure'ns vam decidir subratllar amb llapis tots els cognoms extranys que trobessim, aixà que vam trobar una senyora que es deia lletja, la famÃlia Altramuz que eren uns nou o deu, el senyor Sabó, el senyor Erique Enriquez Enriquez, la senyora guarra (si, si, com ho veieu!) i uns quant més que ara no recordo.
Aixà que quant arribava algú i ens ensenyava el carnet ja pensavem a veure si serà el senyor Sabó o un dels Altramuz, però al final ja sabÃem quà era un Altramuz abans de que ens ensenyés el carnet perquè semblaven tots clonats, el senyor Enrique Enriquez i la senyora guarra no es van presentar, per desgrà cia nostra, amb el Senyor Sabó vam riure molt, el pobre va relliscar quant marxava ja ja ja ja, només ens faltava la senyora Lletja, de mentres anaven passant companys de classe d'EGB (visc al mateix barri de sempre ) increïblement canviats per bé i per mal, i algun antic rollet, ara casat amb fills i amb cara de fà stic ( aquest eh?), al final a ultima hora es va presentar la senyora Lletja que no hoera gens de lletja però ens va costar molt aguantar-nos el riure,de fet no ens el vam poder aguantar massa bé, li vam dir que ens explicavem acudits, que no sé si va colar o què, la cosa va ser que a les altres taules que feien cara d'amargats ens miraven al.lucinats devien pensar que ens haviem pres alguna substancia, en fÃ, que suposo que vaig tenir sort amb la companyia, però que si algun dia us toca estar a una taula, doncs ja que no ho podreu evitar busqueu els cognoms més extranys que troveu i passareu una bona estona, ara només em falta que em facin anar de jurat popular, uix no, que aquà no podrÃa riure.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
