| |
Conte: " l'home que volia viure"
 diumenge 1/març/2009 - 11:58  1295  2
A vegades les persones no ens adonem de la pila que tots portem carregada a l'esquena. Jo, malauradament, vaig perdre el recargador per la meva bateria que s'esta acabant, només tinc dues ratlles per respirar i ser melancòlic amb els meus curts e intensos records.
La olor del café de bon mati em ve el cap els moments apasionadament sexuals amb la Natà lia, quan ens amagavem dins de la fà brica de cafè del seu pare i amb la morbositat que tot plegat donava aquell ambient, pecador de tots els mals, ella entre mà quina i mà quina m'anava deixant una prenda de roba. No oblidaré mai el sabor d'aquest cafè amb la mateixa intensitat que saborejava el cos nu de la Natà lia.
Estic cansat, malgasto les ratlles de la meva vida recordant... ¿ de què serveix recordar si un cop mort estaré inconscient i deixaré d'existir sense cap simbol de la meva identificació?
Segons Pità gores, l'anima si es depura va cap a un altre nivell, sino torna a transmigrar en diferents cossos. ¿ És un cà stig transmigrar un cos, perquè és delicte entendre el món segons com jo vull? o segons com volen ells?
Merda! em queda una ratlla de la meva bateria, en un suspir en queden uns minuts de temps. Vull continuar viure, viure és ser feliç, ser feliç és existència, existència és sobreviure i sobreviure és morir.
Mmmmmm... sento la ChansÒn de Yves Montand, em ve el cap les nits que passava al Paral.lel al Molino, cada nit veient diferents actuacions a l'estil cabareteres acompanyada d'una bona copa de Jack Daniels amb gel i els meus cigarrets. Després de les actuacions m'encantava a la matinada passejar sol pel carrer, perquè per aquesta vegada podia experimentar el que es sent un home i el món junts, sense ningú més.
¿Quina sensació s'experimenta només dir la paraula "t'estimo" quan realment ho sents de veritat i no com una necessitat bà sica? Què son d'aquells buñols de Quaresma recent fets amb el punt de sucre, que no m'agraden però els veus i et venen ganes de menjar-ne? ¿ Què n'és de la vida de la Natà lia? va existir?
¿ Què ha estat d'aquell home que narra aquesta historia i que no vol saber res del que vindra després?
La bateria està vermella, avisa que en pocs moments s'haurà acabat tot. Tot, a una historia que no existeix. La mort és la causa i la necessitat de crear una il.lusió fantà stica de la qual, no es experimentada. Tot el que he explicat va ser fruit dels llibres que anat llegint i que m'ho he recreat de forma real a la meva ment, què em queda això sino? descansar en pau. Mmmmmmmm mun san tou le douuuuuu mon amour na na naaa..... ja falta poc......
.......... game over.
|
Contactes
Registra´t
