| |
L'idealista
 diumenge 1/març/2009 - 08:08  1330  4
Quan dirigeixes la proa visionaria cap a una estrella i estens l'ala cap a tal excel·lència inabastable, desitjós de la perfecció i rebel a la mediocritat, duus dins teu el ressort misteriós d'un Ideal. És brasa sagrada, capaç de temperar per a grans accions. Custodia-la; si deixes que s'apagui no torna mai a engegar-se. I si mor en tu, quedes inert: freda gasòfia humana. Només vius per aquesta partÃcula de somni que et sobreposa a allò real. Aquesta és el lis del teu blasó, el cimerol del teu temperament. Innombrables signes la revelen: quan se't fa un nus a la gola al recordar la cicuta imposada a Sòcrates, la creu enlairada per a Crist i la foguera encesa per a Bruno; -quan t'abstreus en l'infinit llegint un dià leg de Plató, un assaig de Montaigne o un discurs d'Helveci; -quan t'esgarrifes pensant en la desigual fortuna d'aquestes passions en les que fores, alternativament, el Romeo de tal Julieta i el Werther de tal Carlota; - quan les temples se't congelen d'emoció al declamar una estrofa de Musset que rima d'acord amb el teu sentir; - i quan, en suma, admires la ment preclara dels genis, la sublim virtut dels sants, la magna gesta dels herois, vinclant-te amb igual veneració davant els creadors de la Veritat o de la Bellesa.
No tothom s'extasia, com tu, davant d'un crepuscle, no somien davant una aurora o fimbren en una tempesta; ni els agrada passejar amb Dante, riure amb Moliére, tremolar amb Shakespeare, cruixir amb Wagner; ni emmudir davant el David, el Sant Sopar o el Partenon. És de pocs aquesta inquietud en perseguir à vidament alguna quimera, venerant filòsofs, artistes i pensadors que fongueren en sÃntesis supremes les seves visions del ésser i de l'eternitat, volant més enllà d'allò real. Els éssers de la teva estirp, la imaginació dels quals s'omple d'ideals i el sentiment dels quals polaritza cap a ells la seva personalitat sencera, formen una raça apart en la humanitat: són idealistes.
Definint la seva pròpia emoció, podria dir el que se sentÃs poeta: L'Ideal és un gest de l'esperit cap a alguna perfecció.
Fragment del llibre "L'home mediocre" de José Ingeniero
|
| |
|
Contactes
Registra´t
