|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Poetigat
|
|
|
Un nou article pel xat.cat
dissabte 28/febrer/2009 - 10:16 1300 12
Aquesta matinada no podia dormir i em dic a mi mateix: “Poetigat, Fa temps que no fas un article pel xat.cat. Per què no fas un nou article pel xat.cat?” I, llavors, em contesto a mi mateix, molt amablement: “Vinga, si et fa il·lusió, fes un nou article pel xat.cat!” Tot seguit, també m’he dit a mi mateix: “Que no sigui gaire llarg, si pot ser... Així serà més ràpid de fer, tindré menys feina i es farà més llegidor.” Molt ben vist tot plegat, fins aquí... Però, hi havia un petit problema, sobre quin tema podria tractar el meu nou article pel xat.cat? La veritat és que no en tenia ni idea de sobre quin tema podia tractar el meu nou article pel xat.cat. Finalment però, he pensat que el tema pel meu nou article pel xat.cat era el de menys. Perquè potser tots els temes estan tocats de totes les maneres possibles des de ja fa temps... Des d’abans que existís el xat.cat, fins i tot... I potser absolutament tot ja està fet, en el fons... Hi ha res de nou per escriure? Hi ha res de nou per fer? En tot cas, jo me’n vaig a dormir, ara, que finalment m’ha entrat son... Si ho esbrineu ja m’ho explicareu... Bé, aquí acaba el meu nou article pel xat.cat. Espero que us hagi agradat. I, sobretot, no us perdeu aquest vídeo:
www.youtube.com
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Poetigat |
...
Monday, March 2nd 2009, 12:26 PM
Caram, entro al xat un cop cada dos mesos o així i ja en tinc prou per tocar-te les pilotes, cetic? Mira, que em donen ganes d’entrar-hi més sovint, ha, ha, ha...
Això és un text, no una confessió i no s’ha d’interpretar literalment... De fet, aquest text està pensat sobretot per presentar el vídeo. En tot cas em sembla a mi que tinc dret a expressar-me com vulgui com qualsevol altre, les poques vegades que entro al xat o al meu bloc. Jo, com a mínim, intento expressar-me sempre sense faltar al respecte a ningú. No sé si tots poden dir el mateix. I que cadascú entengui el que vulgui o pugui...
Gràcies a tots pels vostres comentaris, especialment a la Hobbes. I cetic no em sap greu que em critiquis, és el que et mola i tot no han de ser parabens. Et semblo que tendeixo a l’autocompassió o a la queixa amb massa facilitat? És probable que tinguis raó. Però que em lamenti sovint de les limitacions de la vida (pròpia o en general) no vol dir que estigui menys viu o tingui menys ganes de viure que altres, no ens confonguem... Bé, i ja m’agradaria que sempre que es volen ficar amb mi m’acabin dient perfeccionista... Però amb el que a tu t’agrada criticar els altres potser t’ho hauries de prendre millor quan es fiquen amb tu per una raó o altre, dic jo...
Salut a tots!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|