| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
El morbo i l’ètica
 divendres 27/febrer/2009 - 04:38  562  15
Morbo segons el diccionari és una alteració de la salut, un interès malsà per persones o coses o l’atracció per esdeveniments desagradables. Doncs el morbo del que jo parlo és el de la tercera definició i és el que provoca la foto que va fer que el Kevin Carter guanyés un premi Pulitzer i que va provocar el seu suïcidi per culpa, en gran part, d’una ètica morbosa, la que ens fa creure que ell era un malparit i nosaltres unes bellíssimes persones que ens esgarrifem davant del dolor de les altres. Doncs sabeu què? Ell no era pitjor que nosaltres.
El Kevin Carter va néixer a la sudàfrica de l’apartheid, i la seva lluita contra el sistema va ser fotografiar la mort, la crueltat, el dolor. La seva vida, com la de gairebé tots els reporters gràfics que es passen massa temps veient la part més fosca de la humanitat, consistia en fotografiar, prendre drogues per resistir despert de matinada, alcohol a saco el dia que no es treballa per tenir anestèsia al cap i un blindatge emocional absolut que només es pot trencar amb altres companys de professió... ja ningú més pot entendre que arriba un punt que voldrien extingir l’espècie humana per morbosa (en la definició primera de morbo).
Va fotografiar algunes de les matances de Soweto, alguns dels més de 12.000 morts per aka’s, llances, matxets, pistoles, destrals… I les seves fotos van destapar la reacció internacional per acabar amb les morts obscenes mostrades als nostres innocents ulls. Però llavors ningú no li va demanar que aturés un matxet, que dugués cap persona a l’hospital, que salvés cap moribund... Pa què? Si queien com mosques!!!!
La foto que el va fer famós i suïcida va ser la de la nena sudanesa agonitzant de fam que jeia amb el nas a terra esperant la mort, mentre un voltor esperava que morís per cruspir-se-la, seguint una cadena tròfica natural entre voltors i mamífers morts. Alguns diuen que va estar 20 minuts esperant que el voltor es mogués i obrís les ales. Però el voltor no es va moure. El Kevin va disparar la seva càmara i va marxar deixant que la nena continués la seva agonia. Fa lleig d’imaginar, oi? Potser no fa tant mal imaginar que per tal que allà morin de fam aquí podem llençar 14 quilos de menjar per persona i any a la brossa?.
La foto li va valer el Pulitzer i les ires de la gent.
Així, rentant la nostra consciència sota el parany d’una ètica morbosa, demanant a les altres que es mullin el cul per allò que no fem nosaltres, ens mirem la foto amb la mateixa avidesa que el voltor, però en comptes d’obrir les ales exclamem el dolor que sentim per la pobre nena agònica, i culpem al fotògraf d’una cadena de merda de la que totes en formem part. Senzillament perquè formem part del sistema, i fem criatures noves en comptes d’adoptar les que es moren de fam, i alimentem el bestiar per fer-ne carn en comptes de repartir la matèria primera en forma de vegetals per a tota la població humana del món, perquè venem armes fabricades a les nostres fàbriques i fem el primer món una mica més ric i el tercer una mica més mort, i així de tant en tant podem donar un cèntim a Intermón i ens pensem que aquesta colla de catòlics tapats sota ong’s ja fan la feina i nosaltres ens quedem satisfetes, ens masturbem pensant en lo bones que som i anem a dormir contentes.
Potser el que també va molestar a algunes és que la nena fos l’aliment d’un voltor. Una mirada xocant sobre el nostre punt de vista especista i de primer món on som exclusivament nosaltres les que maltractem, matem i mengem els altres animals.
Dos mesos després de rebre el premi, el Kevin Carter avorrit de viure, va posar música al cotxe i va inhalar el monòxid de carboni que es va fer entrar per una escletxa de la finestra.
El vam jutjar i condemnar.
I estic segura que la major part de nosaltres, si veiéssim un paio llançar-se d’un cinquè pis, no pararíem els braços per recollir-lo i sí ens apartaríem de la seva trajectòria per tal que no ens aixafés, observaríem de reüll la mort, i correríem a explicar-ho en un bloc.
I és que em sembla que el que més morbo provoca a les humanes, per damunt fins i tot del sexe, és la mort, la violència i la crueltat.
I jo engego a prendre pel cul la hipocresia de creure’ns millor que ell, que va passar d’arrossegar un cos agonitzant uns metres més enllà del voltor. Un tio que va decidir que la seva manera de lluitar seria estar en primera línia de foc i fotografiar la merda per tal que la massa informe i adormida que som reaccionés de tant en tant a la barbàrie, un tio que ha olorat la sang i les ferides obertes durant anys... per què hauria d’haver arrossegat aquesta nena i no totes les altres? I no tots els 12.00 de Soweto? I no tots els morts retratats en tots els conflictes armats que va cobrir? I no totes les dones agonitzant de sida per no tenir els putos medicaments genèrics que la Novartis els nega perquè no fa negoci?
Avui he llegit en una notícia que Endesa amb les seves instal·lacions elèctriques a sudamèrica col·locades sense protecció està fregint tots els micos arborícoles que hi viuen. I que a Andalusia ja han mort 4 nens pel mateix motiu... Jo no linxaria ni al fotògraf ni al periodista que em dóna la informació i no dóna la ma al mico o al nen per arrancar-lo d’una torre d’alta tensió. Linxaria al sistema que fa possible que l’odi, el guany, la crueltat i la mort siguin moneda de canvi de la vida.
I linxaria que la morbositat ètica que ens dona prou satisfacció ens impedeixi moure’ns i fer coses i ens faci sentir tan bones persones que només cal que ens surti un cercle brillant al cim del cap i ens posem a volar al costat de la santa teresa de calcuta, que va dir que preferia que morissin milions de nenes africanes de gana abans que hi hagués un sol avortament.
I dedico el bloc al Cetic que m’ha donat la idea en un comment seu sobre la xafarderia i el morbo que li fa saber coses de la gent.
PS: avui estic contenta!!! M’han esc rit del Comité de Doctors de Medecina Humana per l’Ètica dient que les nostres accions han aconseguit que la Universitat de Michigan ja no torturi gossos per ensenyar traumatologia als alumnes (posaven els gossos sans en poltres de tortura i els partien els ossos de qualsevol lloc del cos, per estudiar trauma avançat) i ara només faran servir els simuladors... Ara ens toca acabar amb la tortura a la Universitat de New Jersey... allà fan servir porquets...
... sabeu? A la gent que entra a filmar a aquests llocs no els demanem que salvin els animals que allà torturen, això ho deixem per la resta de la humanitat que creiem que això no està bé, que qui filma o retrata, ja ha fet la seva feina, no creieu?
;)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Com em mola llegir-vos!!!!
Friday, February 27th 2009, 7:25 PM
Gràciessssssssssssssssssssssssss!!!
I com que no me'n puc estar, us dono les gràcies un a un (i a una :P)
Rdk: tu em vols mal??? Presidenta del món mundial???? Amic!!!! No no... prefereixo muntar un follon amb tu d'un altre tipus!!! I escolta: que hagis cregut durant molt de temps que la teresa de calcuta feia bona feina és fàcil... tenia bona premsa... jo no em vaig assabentar d'aquesta frase fins que no la va dir el Mathew tree en una conferencia sobre l'apostasia... i sempre estem a temps per descobrir coses, no? doncs això...
Persi, amic meu, estimo la teva innocència quan és més gran que la meva... has vist la mida del cap i les cames i braços d'aquesta criatura? Els metges tenen un mètode (igual que la gent que es dedica a rescatar animals) per saber si és possible salvar un cos agonitzant o no, i en aquest cas, molt em temo que la nena havia depassat de llarg la possibilitat de remuntar... Només una xuta de Norcuron i Pentotal li haguessin ajudat a fer el traspàs més ràpid. Hi ha un punt de no-retorn. I ella ja l'havia traspassat encara que ens sigui més romàntic i heròic pensar que el fotògraf hauria pogut fer alguna cosa. Era morta malgrat que encara no se li havia aturat el cor. Potser li podria haver estalviat l'agonia, això sí, però... potser per fer això hauria de dur el kit eutanàsic al costat de la càmara. I no sé si podem demanar tant a un fotògraf...
Ferro!!!! No és pas la meva intenció deprimir la bona gent, eh???? i tu em sembles un bon paio. Jo... mira, quan vaig entrar a estudiar periodisme, creia que seria una manera de canviar el món... després vaig veure que treballar-hi era una forma de servir al sistema... així que utilitzo la plataforma del Xat per la meva morbosa/insana idea que el món podria ser un lloc millor si totes ho vulguessim, i per estimar primer hem de conèixer, i per conèixer primer hem de voler mirar. Si la bona gent com tu, mira i coneix, estic segura que estimarà més. I faràs un món millor en la mesura que et sigui possible. I això és molt més del que jo esperava d'aquest bloc. Així que: una superabraçada autèntica també per a tu!!!!
Nico: sempre tant encertat en les paraules que em regales!!!! No crec que totes servim pel mateix. Així que està bé que les que fotografien ho facin. I les que sentim també ho fem. I que el sistema rebenti, també estarà bé... ei, i a la teva edat i a qualsevol edat es pot pensar i sentir el que sigui... :P
Camp, que jo no et vaig dir res de la llargada del teu bloc!!!! Ni que no hi hagués paràgrafs!!!!
Jo m'impaciento... i oxxxxxxxxxxxeeeeeeeeeeeeee neeeeennnnnnnnnn tienes algo pa que nos queramos tos máss??? tipus mdma i així no haurem de fer aquestes fotos???? :P
Kin!!!! Nenaaaaaaaaaaaaaaa!!!! que no que no!!!! que les humanes podem ser qualsevol cosa, unes malparides acabades o unes persones magnífiques... és cosa de triar què volem ser a cada instant, de trencar programacions absurdes, d'obrir els ulls i de ser responsables de les decisions que prenem. Res més. I estic segura que així creixem i creixem. Apa-li: una arrambada gatuna!!!!
Nens, nena: Mooooooolts petons per totes, que sus quiero muxo a toooooossssssss!!!!
|
|
rdk |
Ostrapas...
Friday, February 27th 2009, 6:43 PM
No coneixia aquesta historia , i no se si es morbo o q nassos es, però em sap greu el q en Carter va fer, i no per ell q crec que ja en tenia prou, sino pq penso q cada una de les seves fotos salvaven alguna vida.
Sento haber cregut en la teresa aquesta, qui pot dir paraules així no es mereix res.
Vegana, t'has de presentar for President, pero de tot el mon mundial; jo et votaré, fixe q si, i crec q no et va aixó, q et molaria mes un sistema assembleari, però hi ha qui sap fer fotos , qui salva vides, qui sap convencer...
Vinga monstrua salut i forces.
Ahhh un pedazoooo de blocccc!!!!
|
|
TomasM-Porta |
Vegana, discrepo
Friday, February 27th 2009, 6:25 PM
Penso que havia d'haver salvat la nena. Penso que tenim una obligació moral envers els altres. Primer envers les persones, després envers la resta dels éssers vius i, finalment, envers tots els éssers.
Dir el que he dit no em fa ni millor ni pitjor que ningú, perquè no es tracta de dir si no de fer i sempre és fàcil dir-li a un altre què havia de fer i, en canvi, tapar les nostres vergonyes per a que ningú no les vegi.
La morbositat ens atrau com espècie. Ens ha atret sempre. Atreia als romans que anaven a veure espectacles de gladiadors, als nostres revesàvies que anaven a passar la tarda del diumenge veient com s'executiva gent o a nosaltres que gaudim de la boxa, els braus o les películes violentes.
O sigui, jo et reconec un mea culpa individual i col.lectiu; però, dit això, crec que hagués hagut de salvar la nena.
|
|
Ferro |
Vamo a ve....Vegana...
Friday, February 27th 2009, 3:41 PM
Estava a punt de fer un copiar pegar, del bloc que acabo de contestar al cetic, i així contestar-te també a tu vegana...(és que he llegit primer el seu, pensa que és el meu escuder)
Dit això...moltes vegades quan la meva única neurona funciona, és a dir, molt poques vegades, ja que la sang em va allà on em va, menys al cervell, és quan estic convençut que estem mal programats, i que som una puta prova de laboratori (parlo dels humans, no dels animals), d'alguna civilització en una altra galaxia d'aquest univers que tenim aquí dalt.
Alguns privilegiats de la prova que no estan tant malament, fan fotografies per mostrar les nostres vergonyes, i amb elles afirmar i mostrar als caps del laboratori, la nostra mala programació de sèrie.
La prova Vegana, els hi està sortint malament, se'ls hi està marxant de les mans i ja veurem com acabarà tot plegat....
No és alarmista (de veritat no ho és), ni agoserada la meva resposta...és la que hi ha, igual que el
que has escrit, que per cert m'ha agradat força, que és el mateix que molt.
Ara, t'envio una abraçada i no de teletubbie, una de reprogramada amb la única neurona funcionant.
(estic fi avui..uffffff)
|
|
Nico |
lleguin-te
Friday, February 27th 2009, 2:35 PM
entre moltes altres coses se'm ha ocorregut una idea, te la regalo, dius:
"El vam jutjar i condemnar." i jo he pensat que no va ser pas per que no fes res per la nena, jo en el seu lloc tampoc ho hauria fet, potser per això mai faria la seva feina. Però, si el vam condemnar, és molt més probable que fos perquè tenia el valor d'esser allà, per ensenyar-nos el que passa cada dia del món sota els nostres peus occidentals.
En fi, a la meva edat, i cada dia em fa més ràbia el sistema.
p.s. és que ens faltes tu Camp!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
