Xat Catala
Entra Registra´t
     
 
La meva foto

Benvingut/da al meu bloc!

Laulia ha escrit 3 articles i te 15 comentaris. L'últim article ha estat fet el 25/02/08

perfil de'n(na) Laulia | àlbum de fotos de'n(na) Laulia

   
Espai
Espai
   
 

Article del bloc de Laulia

Espai
 

RECORDES?

Data dimecres 16/gener/2008 - 11:14 Icona 1145 Data 11

RECORDES?

Te'n recordes d'aquell temps? Quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic 'Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera'?

Es podien arreglar les coses amb un simple.... 'No ha valgut!!!' i els errors s'arreglaven dient simplement...'Tornem a començar'.

El pitjor càstig era escriure 100 vegades 'No tornaré a...'. però que solucionavem ràpid enganxant 2 ó 3 bolis Bic junts...

Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat, o una bossa de xuxes quan sorties de l'escola...

Fer una muntanya d'arena podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una tarda...

Per salvar els nostres companys només calia un crit de 'salvats'...

Quan enfadar-se era dir 'no t'estimo' o 'ja no et faig amic'...

Quan sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un 'A que no fas això?'

No hi havia res més prohibit que jugar amb foc...

'Tonto l'últim' era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit...

El 'polis y cacos' era només un joc per al pati i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia

Els globos d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat.

La major desil•lusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip de fútbol.

Els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors...

Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven 'els angelets' o el 'Ratoncito Pérez'

GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les horesm lliures (o no) a classe

Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials.

Ja de ben petits erem arquitectes o ingeniers de ponts i camins... tot construïnt acueductes impossibles amb aquell fang els dies de pluja.

Quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida i el negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves.

Tots t'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves i el major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE DRAC

Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia.

SI PODEU RECORDAR LA MAJORIA D'AQUESTES COSES I HE ACONSEGUIT QUE DIBUIXEU UN SOMRIURE, SIGNIFICA QUE HEU TINGUT UNA INFÀNCIA FELIÇ... I QUE ENCARA US QUEDA DINS ALGUNA COSA DEL NEN/A QUE ÉREM NO FA TANT DE TEMPS... MAI PERDEU AQUEST NEN/A QUE PORTEU DINS, PERQUÈ ELL/ELLA DÓNA SENTIT A LA NOSTRA VIDA!!!


CARPE DIEM !!!



Espai
Spacer
Espai
   
  Escriu articles al teu bloc
Espai
 
 

Comentaris sobre aquest article

Espai Espai
 
Picture
romadu

genial!!!

Date Wednesday, February 6th 2008, 5:56 PM

es un escrit fantàstic, mas fet recordar tant vells i bells moments... mas fet somriure i molt. Moltes gracies per akest article, de ben cer q es meravellos.

un petunas guapa

Spacer

Picture
Agus

molt bé!!!

Date Wednesday, February 6th 2008, 8:15 AM

Gracies per aquest magnific article.
Salut

Spacer

Picture
borloski

Fantastic!!!

Date Tuesday, January 29th 2008, 5:55 PM

Sencillament faltastic

Spacer

Picture
xec21

genial

Date Tuesday, January 29th 2008, 5:39 AM

quants records ! molt bon article

Spacer

Picture
allurak

somriure o no

Date Tuesday, January 22nd 2008, 6:10 PM

El teu escrit és molt bonic, però tot i la tendresa i certesa de les teves paraules - i no tinc massa clar el perquè - em produeixen mota tristesa i/o nostàlia.

Potser és perquè allò queda lluny, potser és perquè topar amb la vida adulta és difícil, complicat i potser també traumàtic. Sigui pel que sigui el meu somriure ha estat nostàlgic i trist a la vegada.

Penso que no ens preparen per ser realistes i per entomar la vida tal i com bve i que quan som petits vivim en un món quasi màgic, però sovint aquest món també és una evasió de la realitat i ens costa sortir-ne i tocar de peus a terra.

Spacer

Picture
Victor

res més a dir

Date Friday, January 18th 2008, 4:02 PM

és un text genial. sempre va bé que algú ens faci reviure bons moments, tant els de la infantesa com els actuals.
és bo veure que pel món encara hi queda gent sencilla i no superficial

molts petons

Spacer

Picture
mvpmvpcat

records passats....i els q falten per venir!

Date Wednesday, January 16th 2008, 6:33 PM

epp, molta gent recorda, i és una sort, els moments aquests d'infantesa amb nostàlgia, i il·lusió. Crec que aquests instants, que ens surten dels records com a màgics, o místics, i alhora llunyans, ens haurien de servir perquè un cop tots hem crescut i ja tenim moltes responsabilitats a les nostres mans, hem de saber que també hi ha petits detalls, instants, sensacions, ... que potser degut a que tenim molts maldecaps i atribulacions, queden emmascarats i no en sabem gaudir ni valorar-los.
Aquests recors d'infantesa crec que ens han de servir també per saber que gent del nostre voltant o nosaltres mateixos, ens poden(m) obsequiar amb petis moments, emocions, sensacions, paraules, detallets sense valor material... que ens poden fer bategar el cor més ràpid del normal degut a l'alegria; i el què ens ensenyen precissament els records d'infantesa és que hem d'aprofitar aquestes petites tonteries que tenen una importància cabdal per fer de la vida una època molt més plena i satisfactòria que no pas ni prescindim d'aquests.
Només que endavant i viure amb els 6 sentits la vida!!

Spacer

Picture
Dopoulus

simplement....

Date Wednesday, January 16th 2008, 5:10 PM

genial.

Spacer

Picture
campaneta

QUINS RECORDS...

Date Wednesday, January 16th 2008, 1:52 PM

Els meus encara van més enrera, però no canvien gaire.
Aquelles tardes jugant al carer a la xarranca o a saltar a corda...
Que maco. Gràcies per fer-me reviure aquells maravellosos anys. I si, tens raó va ser una infantesa feliç, per aixó encara tin molt de la nena petita que era llavors.

Spacer

Picture
mini-22

sense paraules

Date Wednesday, January 16th 2008, 12:58 PM

els he recordat i m'els has fet reviure
thanks

Spacer

Picture
kimberlic

ostres laulia!

Date Wednesday, January 16th 2008, 12:42 PM

m'has dut un bany de records irrepetibles,
moltes gracies! de vegades fa falta que algu et recordi qui ets,

una abracada

Spacer

Espai
 

Escriu el teu comentari per aquest article

Espai Espai
Espai
  Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris | Registra't
   



Més articles

 

Vols llegir més articles escrits per Laulia? Aquí son els últims articles.

 
Bullet LA VIDA
  Data 25/02/08 Icona 2380 Data 1 comentari/s  
Spacer
Bullet Benvinguts al paradís
  Data 06/01/08 Icona 1068 Data 3 comentari/s  
Spacer
Espai
Espai
Espai

Cerca al meu bloc

 


Donar un cop d'ull a tots els blocs
Espai
Spacer
Espai

Articles antics

Novembre

 
 
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
 
 

Octubre

 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
 
 
 
 
Espai
Spacer

Referències

Col·labora!
Spacer
Contacta amb el suport / Avisa'ns d'abusos
Spacer
Posa'ns als favorits
Spacer
Política de privacitat, Termes d'ús & Legal
Spacer