|
Catalunya, una societat obsessionada...
dijous 26/febrer/2009 - 04:06 482 6
...amb els 3. Que dius “avam”, el 3 és un número màgic, però tampoc cal abusar-ne tant. Sí, sí, ja es veu que Catalunya és una societat que TREnca amb tot (potser massa). Només observar que el canal autonòmic es diu TV3, amb el complement del Canal 33 i ara amb el digital, que hi ha canals com el 300 i el 3/24, sense oblidar-nos del K3 ni el 3xl.net, posteriors al Club Super 3, on regnava de groc el PeTRI, ja ens podem imaginar el grau d’obsessió. No TRIgarem massa a enTRIstir-nos per aquesta taca esTRIdent, tot esperant que no s’arribi a un esTREpitòs fracàs TRIfàsic.
A més, s’han realitzat programes i/o sèries com el “30 minuts”, les “TRESines”, “L’enTRE línies”, s’ha emès el TRIcicle, que també són autors de l’”Hotel 3 esTRElles” i per acabar-ho d’adobar, per si fos poc, tampoc s’escapen “Les TRES bessones”.
Recordem anys enrere amb el TRIpartit, com per posar-se a jugar al TRÍvial. Apart, aposto que en argot sexual “fer un català” ha de ser per força fer un TRIO, com per posar-se a TREmpar ara...
No obstant això, si ens posem nacionalistes morfològicament, geogràficament, Catalunya, si unim en línies Vielha, Roses o el Cap de Creus (o la Jonquera) i el Delta de l’Ebre, forma un bonic TRIangle, que dius: “Casualitat?” Nooo! Déu ja ho va TRIar així expressament. Fins i tot la loteria de Catalunya, la Loto 6/49, té TRES dígits! Déu fou savi en TRIar-nos la forma territorial.
MenTREStant, a la cadira de la direcció de TV3 no s’hi asseu una tal PaTRÍcia TRESribes, sinó una tal Mónica Terribes. Ja seria el súmmum. No oblidem que la primera emissió de TV3 fou a l’any 1983, que dius per mi que va quedar trauma o admiració cap al 3, i va sortir un il.luminat que va dir: “Cooooooony, ya lo tengo! Es dirà TV3, el 3 és el nostre Déu (o TRÉu)!” La pena és que les Olimpíades de Barcelona, la capital (que dius, tant per tant ja es podria dir TRIcelona), no fossin al 1993 enlloc del 1992 i que provincialment hi hagin 4 regions enlloc de 3.
Però bé, sense enTREgar-nos a l’esTRÈS, encara som a temps de TRIomfar sense alimentar la inTRIga.
P.S.: Jep, segur que a tu t'agrada més que a ningú! jaja ;). Tu m'entens palabrísticament parlant.
|
|
|