| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bugy
|
|
| |
Títol de l'article
 dimarts 24/febrer/2009 - 05:40  1510  5
Avui, sóc 60k de tristesa, dònant gràcies al cel de poder posar un plat a taula...
Ai tanta lluita! Que no arriba mai la pau? sempre penjant d’un fil, demenant més força...
I jo que em pensava que amb amor milloren totes les situacions, ara resulta que potser no en dòno prou o que per més que estimi mai n’hi ha prou.
Ai! Serralenc que em cal aprendre encara?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Dolça i encantadora bugy!
Wednesday, February 25th 2009, 1:18 AM
¿Que faig jo, apart d'haver sobreviscut 81 anys?
Tota la meua vida he hagut de fer una mica més
d'esforç què els altres, per mantenir-me al seu nivell.
Em sento angoixat per dos motius. Primer perque,
si tu pateixes, a mí em dol; i segon, per no haver-me
assabentat dels últims artícles del teu bloc.
No sé pas com em puc haver despistat tant.
Ja m'agradaría tener la sabiduría que m'atribueix
en Pesrsi. Bugy, maca ¡ai si pogués tenir el
"superpoder" què ens pregunte el jefe en el nostre
"perfil del xat.cat"! El primer que faría sería
FER·TE TOTALMENT FELIÇ!
Com que aquest superpoder no el tinc, només
puc enviarte tota la força de la meua "ànima"
perque aconsegueixis tot el que el teu cor
desitja.
Aprofito aquest comentari per fer·te saber que
demàpassat, el dijous 26 de febrer, surto del
aeroport de Sarasota cap a Atlanta i Barcelona.
Vaig prometre què aniría a Brussel·les el 7 de març,
per la manifestació del 10,000 catalans pel
"Dret a Decidir" i per fer saber que "Sóm una Nació"
Ja tinc el passatge fins a Barcelona; allí veuré
com vaig cap a Brussel·les. Crec que ho faré
en tren. Quan sigui a Barcelona, aniré a Begur.
Tindré una gran alegría si et puc trobar. També
em fa il·lusió coneixer pesonalment a altres
companys/es del xat. El viatge de retorn a Venice,
Florida és el dimarts, 24 de març.
Pel que fa a la pregunta de si dones prou amor o no,
no puc dir·te ni sí ni no.
El que puc fer, és dir·te el que vaig decidir jo,
fa molts anys, quan em van encarregar de portar
el negoci de la familia a El Salvador i el meu germà
(la millor persona que jo conec; però molt exigent)
em reclamava que li digués EXACTAMENT quin
ere l'inventari del negoci i quant guanyavem o perdíem.
Després de trencar·me el cap, mirant de ser el
més exacte possible (jo mai em vaig fiar dels
números que em donaven els contadors, perque
sempre hi havíen errors)vaig decidir
DESPREOCUPARME TOTALMENT.
Vaig arribar a aquesta conclusió després de
pensar: "Si faig tot el millor que sé i què puc,
amb totes les forces què tinc, i amb tota la
bona voluntat i entusiasme, ningú pot esperar més".
Jo veia què cada cop teníem més mercadería,
feiem més vendes, més clients i més quartos
al banc. Suposo què estavem guanyant.
¿EXACTAMENT QUANT? no ho sé. Repartíem
utilitats, i suguíem creixent.
Des de llavors, vaig començar a escriure (el que
jo pensava què sería un llibre: "L'Euvolisme" o
"L'Euvoluntisme" per expressar "bona voluntat")
què encara el tinc a mig fer; però mentrestant,
m'ha servit per "resoldre" moltes situacions
assemblantes i en surto del DUBTE MALEÏT
què abans em torturava. Si aquesta experiència
et pot servir? doncs, no hi pateixis. Tu, sigues
tu mateixa, i TRANQUILA. Has fet el millor.
¿que més es vol? Apa, maca! Un petonàs,
una abraçada ben forta i ENDEVANT!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
