Benvingut/da al meu bloc!

TomasM-Porta ha escrit 1727 articles i te 8011 comentaris. L'últim article ha estat fet el 14/06/16

perfil de'n(na) TomasM-Porta | àlbum de fotos de'n(na) TomasM-Porta

ais jefe... una pregunta...

Tuesday, February 24th 2009, 7:17 AM

jejeje, escolta, com sempre parlem de forts i febles en evolució i he observat que gats que no són tant xulillos esperen que dos mascles més forts que ell es barallin per muntar una gata, i mentre aquests s'estan estomacant de valent, la munten i deixen els seus gens als nou nats... diries que hauriem d'introduïr altres conceptes com a marcadors evolutius a banda dels habituals???

(ja saps, jo i la meva visió del món taaaaaaaaaaaant globalitzadora per certes coses i antiglobalitzadora per tantes altres... :P)

ostres jefe!!!

Tuesday, February 24th 2009, 7:06 AM

no tenia ni idea d'això de les Larus... no serà que les nordamericanes han rebut la influència multiètnica i colorista més que no les europees??? a veure si al final sí que introduïrem conceptes antropocèntrics en altres espècies i perdrà el sentit aplicar-nos altres característiques exclusivament a nosaltres com feiem fins ara amb conceptes com "intel·ligència"!!! jajajajaja...

ei, evidentment tens la paraula en aus i peixos i evolució i tantes altres coses... que jo m'alimento de llibres i documentals i xerrades i altres coses... però m'encantarà com sempre tenir la teva opinió i bagatge per entendre millor el món on visc :)

i en el tema dels gossos i les mutacions... només cal veure tots els bulldogs i com ja ni poden nèixer per la via natural cosa que els invalidaria com a prototipus d'evolució i supervivència... que els hem de practicar cesàrees la major part de les vegades per no matar la mare de part... i tot per uns codis estètics humans que no sé qui s'inventa...

Aissssssssssss la Washoe i el llibre del Roger Fouts... la de vegades que l'he llegit i les ganes que m'han entrat de... fer coses... després de plorar per les coses que els fem... ;)

jefaaaaa, jeje

Tuesday, February 24th 2009, 6:11 AM

va el paper de portaveu se t'adjudica! hehe Però si es parla de peixos o evolució i tal jo tb vull participar! hihi

No sabia que els gossos fossin més diferents que els gats pel que fa als seus ancestres, cada dia s'aprèn! :)

Efectivament dos individus son d'una mateixa espècie quan es poden reproduir i donar descendència fèrtil. Com a curiositat que trenca els esquemes hi ha les gavines a l'hemisferi nord: Larus argentatus i Larus fuscus, que a la banda europea no es reprodueixen entre ells, però a la banda americana si.

Ostres es cert això del fragment! és que és tant maco oi? :)

Jefeeeeeeeeeeee!!!

Tuesday, February 24th 2009, 3:48 AM

Que em pendràs la feina d'altaveu animalera al Xat!!!!
:)

Ei, pel que tinc entés, la mutació genètica en gossos (llop a gos) és molt més gran que en gats (Felix Lybica a felix catus) i per les tares genètiques que els hem introduït (sobretot els gossos) són en molts casos incapaços de reproduïr-se entre ells malgrat ser una mateixa espècie (que és un dels indicadors de formar-ne part)...

I del fragment del llibre del Roger Fouts, jejejejeje, que sàpigues que jo ja el vaig penjar al Xat... en un altre fil de converses... i és que aquest llibre és una joia antiespecista... i el Roger i la seva dona uns conversos gràcies a la Washoe, que va morir fa no gaire i ens ha ensenyat moltes coses igual que els seus companys usats per a la investigació mèdica humana, per enviar-los a l'espai o altres guarrades que els hem fet.

I no és antropocentrista deduïr que altres animals tenen sensacions i sentiments similars als que podem tenir les humanes... el que és especista és creure que arrencar un cadell de sa mare o un amic d'un altre no els produeix unes sensacions similars a les que tenim altres mamífers... ;)

Una abraçada jefe!!!!

Rdk: bitxeruuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!

hmmmmmm

Tuesday, February 24th 2009, 3:28 AM

(abans de respondre canto un tantra) hihi

Els animals salvatges tenen els mateixos mecanismes genètics que els salvatges, però penso que els gats, gossos, bens alguns ocells... que son més adaptables o més aviat suporten millor la captivitat. També hi ha animals com els estornells, les tórtores turques, garses i altres que sense estar en captivitat s'han adaptat per poder aprofitar les concentracions humanes i per això estan lluny de l'extinció. Aquells que estan poc adaptats al medi que propicia l'home (com diu la vegana els altres felins no gats...) i sobretot els que estan adaptats a un medi molt concret (p.e. linxs) son els que "son menys forts" (i per tant més aprop de la extinció).

Quan la gata marró va morir estic segur (espero no ser antropocentrista xD) que la blanca l'enyorava o no hagués canviat l'actitud d'una mica esquerpa a molt més manyaga fregant el seu cap amb els meus peus. Algú que sap de gats em va explicar que fregar el cap contra el teu cos vol dir que t'accepta com amic, possiblement per que té unes glàndules al coll (si és que ho vaig entendre bé).

La blanca i la marró es llepaven el pèl, possiblement per les propietats desinfectants de la saliva. Fins que va morir la marró la blanca tenia el pèl molt més maco, però ara em penso que les meves carícies no fan prou (encara que a les nostres mans tinguem enzims importants contra les infeccions).

Aquí us deixo un text molt maco d'un llibre que vaig trobar en un altre web:

Un fragment del llibre escrit per Roger Fouts, Primos Hermanos: "Lo que me han enseñado los chimpancés acerca de la condición humana":

(...) Una de nuestras voluntarias más veteranas, Kat Beach, me comentó en una ocasión que, cuando conoció a Washoe, le asombró el hecho de que un chimpancé fuera capaz de comunicarse por medio de un lenguaje humano, pero, tras conocer más a fondo a los chimpancés, lo que más le sorprendía era el propio contenido de los mensajes de Washoe.

En verano de 1982, Kat estaba embarazada de pocos meses y Washoe, que sentía verdadera fascinación por su vientre dilatado, no se cansaba de preguntarle por el “bebé”. Por desgracia, Kat sufrió un aborto, y durante varios días no acudió al laboratorio. Cuando por fin se reincorporó a sus funciones, Washoe la saludó afectuosamente pero luego se alejó para hacerle saber que estaba molesta por su ausencia. Como sabía que Washoe había perdido a dos de sus hijos, Kat decidió contarle la verdad. Cuando le dijo “Mi bebé murió”, Washoe clavó los ojos en el suelo. Luego buscó la mirada de Kat y, llevándose la mano a la mejilla, justo por debajo del ojo, hizo el signo “llorar”.
Según diría Kat más tarde, aquel sencillo signo le permitió conocer a Washoe mejor que otras oraciones más elaboradas. Aquel día, cuando Kat se disponia a volver a casa, Washoe no quería que se marchara, y le pedía una y otra vez:

“Por favor, persona, abrazar”.

Hola..

Monday, February 23rd 2009, 5:48 PM

Q vols q et digui, veient q tot bixu q te "relació", amb nosaltres acaba en granjes, zoos, aquaris, goseres, circs, escorxadors, botigues(vius o morts), dissecats, caçats, torejats, torturats, etc, doncs amb aquest panorama, nomes puc pensar q el millor q li pot passar a un bixu es que no tingui res q interessi a un huma, i q com mes lluny d'ells estiguem millor per ells.

hola

Monday, February 23rd 2009, 4:02 PM

l'ideal seria que els animals poguessin viure lliures i campar a la seva però això no pot ser ara mateix a Espanya, hi ha massa poca consciència de que un animal és un èsser viu, tampoc hi viuen bé a les gosseres (si no se n'abandonessin tants...)jo el que sé és que l'Ombreta i la resta de gats que he tingut pobrets no han trepitjat mai l'herba però crec que eren feliços, l'Ombra també ho sembla i el pobre és tant tendre que no haguès durat ni un més al carrer, els gats quant tu te'n cuides són com els gossos amb tu però amb les avantatges d'un gat , per mi és un animal admirable

ah val!!! és convergent!!!!

Monday, February 23rd 2009, 11:56 AM

és broooooma!!!

Ara de debó, sé que la major part dels gats i gossos que malviuen en gosseres, amb data de caducitat malgrat que la llei digui que ja no es mata, no serien capaços de retornar a la vida salvatge. De fet molts gats que s'escapen a ciutat no sobreviuen gaire temps, ja que el que més els interessa, generalitzant, és el territori, i fora del seu necessiten un temps d'adaptació que dificilment tindran. Els gossos és una mica diferent ja que són jeràrquics i necessiten saber que formen part del grup, per la qual cosa encara s'ho poden passar pitjor (o si més no evidenciar-ho més).

Jo proposo adoptar tothom que ho necessiti (o sigui tots aquells que viuen en gosseres com si fossin presoners). I si després d'això ja no quedessin gats ni gossos i sí alguna persona que vulgui/pugui tenir un gat o gos encara no nascut, que esperi una camada inesperada d'alguna gossa.

Evidentment, estic en contra de la compra, ja que considero que comprar algú (tingui les potes que tingui) és una cosa moooooolt lletja.

;)

vaya...

Monday, February 23rd 2009, 10:16 AM

un altre gat humaniitzat.....

La Blanqueta i la Vegana

Monday, February 23rd 2009, 7:53 AM

Mira va néixer al mateix poble que el gos de'n Jordi Pujol. La seva mestressa es va quedar el seu germà però, sent encara molt petit, el germà fou matat i devorat per uns dels gossos de la casa.

La Blanqueta ha esdevingut una gata de ciutat i una gata burgesa. Quan va al poble passeja pel jardí i juga a caçar el que es mou però ho fa com si, en comptes de ser catalana, fos anglesa, per pur esport.

I, a casa, ella ens té el cor robat a tots. Ningú no li discuteix els privilegis. Tothom l'amanyaga, encara que també és cert que ha sortit una gata civilitzada i noucentista.

La veritat és que és una delícia viure amb ella.

Vegana. Perdona la meva ignorància: si els gats i els gossos que maten o que son a les gosseres els deixèssin anar a les muntanyes o els boscos catalans, què els hi passaria? Per què no es fa? Què creus tu que s'hauria de fer?

jeje, Persi...

Monday, February 23rd 2009, 6:58 AM

Jo crec que, igual que nosaltres, cada individu de qualsevol espècie té les seves característiques pròpies (només que ja tenim prou feina en descobrir les nostres i les del nostre entorn com per aturar-nos a mirar d'aprop a altres individus)

La Blanqueta deu ser feliç i permutar la seva vida salvatge a canvi del plat a taula i la vostra companyia (de fet igual que moltes humanes)... aquesta deu ser la seva elecció, no?

Els gats que no són lliures són els que esperen la seva execució en gosseres o que es deixen morir de gana quan són abandonats en aquests llocs o en un medi que ja no és el seu o que no ho ha estat mai o que, essent adult i sense problemes greus i vivint una vida lliure al carrer (amb els seus riscos i aventures), són segrestats per "ànimes caritatives" que pensen que viuran més segurs tancats en una habitació que al carrer... i la meva pregunta és: triaria el gat la seguretat davant de la llibertat? O la tria la persona que suposadament "pateix per ell"?

(ja sé que pensar tant no pot ser bo... :P)

Però a veure

Monday, February 23rd 2009, 6:36 AM

Muten o permuten?

O simplement és que no són tan diferents de nosaltres?

La llibertat, d'altra banda, què diantre és? Vull dir, realment és lliure per marxar un gat al que alimentes? Jo veig que la Blanqueta marxa al pis del veí, al terrat d'abaix o corre per l'hort quan som al poble però sempre torna a casa. Es lliure o no és lliure?

mmmm...

Monday, February 23rd 2009, 6:33 AM

fa poc llegia les últimes teories (en contra) de la domesticació de gats i gossos... i dels anomenats "animals de companyia" (asquito d'etiqueta) deien que els gats són els que menys han mutat genèticament per adaptar-se a conviure al costat d'humanes o "segrestats" per humanes.

també deia que als gats confinats que s'adapten a conviure amb les persones acaben per tenir un estat "infantil" tota la vida que els fa adoptar-nos com a família.

I és que, com a únic felí que no està en perill d'extinció, són altament adaptatius al medi!!!

IDEM

Monday, February 23rd 2009, 6:11 AM

com els meus nen, com els meus....

i tant monica!

Monday, February 23rd 2009, 6:04 AM

i la meva gata tambe pero quan jo no hi soc es lliure.... vull dir que si tria viure amb mi i ronronejar es desde la llibertat de fer el que vulgui....

....

Monday, February 23rd 2009, 6:02 AM

Saps cetic, jo no sé si la blanqueta deu estar mutant o no, no ho sé. Però els meus gats tenen un patí, arbres i espai suficient per córrer, jugar triar quin lloc els fa més pes, caçar ocells i el que els plagui. A casa sempre són tres, més algun foraster que de tant en tant la que la seva presencia els desperti el seu instint més salvatge. Però saps... quan arribo a casa no puc evitar deixar anar un somriure, quan veig tres animalons que amb ganes graten la porta del patí, per rebre unes poquetes carícies. Penso, que pertanyo a la seva vida, igual que ells a la meva.

Una abraçada als dos!!!

ummm

Monday, February 23rd 2009, 5:20 AM

pero la blanqueta te altres gats amb qui relacionarse, espai per correr i campar a la seva????

si es que no es normal no esta mutant esta privada del que la seva naturalesa li demana......

Gener

Desembre