|
D'hipocresies i germanors
dilluns 14/gener/2008 - 12:58 476 2
C'est l'Ennui! -l'oeil chargé d'un pleur involontaire,
Il rêve d'échafauds en fumant son houka.
Tu le connais, lecteur, ce monstre délicat,
- Hypocrite lecteur, mon semblable, mon frère.
Això de l'avorriment ja les té aquestes coses. L'amic Baudelaire les enfila amb alexandrins i ho fa bonic; la saviesa popular tira al dret i es reclama de gats i pintes.
Jo, com que sóc de poble però amb un vernís de cultura, lligo els dos extrems i -havent ja pentinat tots els meus gats i abans de cedir a la contracció de la feina- us engalto el quartet i en faig pretext per a obsequiar-vos també amb un elogi de la hipocresia, que tinc per mi que és la virtut més indispensable per a una bona convivència i un amable deambul·lar entre aquests altres que no ens queda més remei que comportar.
O si no, assageu, ni que sigui per unes hores, de no estalviar a cap dels vostres contertulis la crua veritat de les vostres consideracions sobre les gràcies (¿?) que els adornen. No tinc cap dubte que, fet l'experiment, vindreu a les meves i prendreu el savi costum de limitar-vos a pensar les vostres opinions a la cara dels altres, però mai a dir-les, proesa reservada només als que senten tirada per a la vida d'anacoreta.
I fetes tan sàvies consideracions, les deixo a la vostra discreta reflexió, que us deitjo que sigui breu, plaent i profitosa.
Quedeu en pau.
|