| |
Continuació del capitol 2
 diumenge 13/gener/2008 - 03:39  679  2
l’ombra de la tèbia llum de l’estança es projectava a la paret, no sabia cóm aquella casa m’era tan familiar, coneixia els llocs exactes on devien ser les coses endressades, i a la ment em vingueren corredisses infantils, rialles barrejades amb crits d’alegria recorrent cada racó, com una olor que es va fent intensa a cada passa, vaig alçar-me volia veure d’on provenien les rialles trobar la font.
La casa rònega lluïa un estil antic, rural i el desús l’havia empetitit, les finestres corcades donaven pas a teles brutes i envellides.
Era una casa d’esquitx de naufragi.
En tornar la nena no hi era.
Mentre la Bruna s’havia alçat amb una estranya lluentor als ulls, els llavis grosella de tallats pels nervis acumulats els dies anteriors, des que va anar a reconeixe’l que no s’havia pogut treure del cap la seva imatge, pero la nit passada sentia la seva presència aprop. Va demanar una excedència a la feina, per refer la seva vida però per on començar?, si hagués sabut el devenir, si hagués pogut intuir aquell final no haguera marxat hauria aprofitat cada instant.
No haguera permés ni una sola nit de solitud en companyia, aniria a veure la seva mare, la mare d’ell amb la que no havia gosat parlar per por a que li retragués la seva marxa.
Conduïa per la voràgine urbana sense adonar-se ni per un moment que un cotxe feia dies que no li perdia la pista.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
