|
Capitol 2,continuació(per kimb i dopou)
diumenge 13/gener/2008 - 01:22 454 1
Despres de lÂ’efusivitat de la retrobada amb la Bruna,a la qual jo volia adjudicar el retorn de tot,de la normalitat més comuna,de les banalitats de tota la meva senzilla i aburrida vida i ben cert va ser que hi va haver com un parentesi,una calma tensa a lÂ’espera de nous aconteixements,els quals no es van fer esperar més de dos dies,concretament un dilluns al matÃ,el qual jo,a pesar de tot,pensava i tenia la convicció dÂ’anar-lo a treballar.El cas es que quan mÂ’estava servint un café recent fet amb la cafetera de sempre,vaig començar a donar voltes sobre mi mateix,com una baldufa tirada per un nen expert,quan ja començava a no distingir ni on era i la sensació era de por,tot va parar,però ja no era dintre de la meva cuina ni cap(ni tant sols un)dels elements que mÂ’envoltaven mÂ’eren familiars,jo era assegut en una butaca,comodè com mai,tot sigui dit,en una habitació diria que dÂ’un estil angles molt,molt refinat,amb la llar de foc perfectament encesa amb aquella mitja foscor tant caracteristica de les pelicul.les,devant mateix hi tenia la meravellosa nena que ja havia trobat un parell de cops,dreta i mirant-me dÂ’una forma increiblement directa donada la seva edat,si bé ès veritat que parlava com tota una dona adulta.De cop i volta va començar a parlar-me,-aquest cop jo te fet venir,es hora de que sapigues quin es el teu deute amb nosaltres,però primer tÂ’explicaré dÂ’on prové la nostra ja dil.latada relació;Tu no ets qui et penses que ets,ni la teva vida es tan facil com tu voldries,de fet la paraula vida aqui on ets ara,no té cap significat.......
|