| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Josefina_
|
|
| |
Història sense passat
 dijous 19/febrer/2009 - 04:36  822  5
Estimats xat.cataires, Sr Ramón i altres. Com bé us explica el benvolgut Ramón la meva infància comença en el oblit de una vida que no va ser la meva. Desconec els meus progenitors però no em costa gaire deduir que eren uns miserables esparracats incapaços de lluitar per la seva filla.
Potser alguna anima innocent pot pensar que millor acabar entre les parets de un noble castell que no sacrificant-me l’espinada recollint el blat i l’ordi a finals d’estiu o compartint el meu plat amb el de gos. Però no sabeu, amics, que suposa rebre tal benvolença per part de un noble com es el que t’adopti. Potser el meu estimat Ramón , sempre tant innocent tot i la seva fortalesa, va viure la nostre infància com una germanor un xic incestuosa però la veritat es que res dista mes de la realitat, doncs com es sabut tal caritat per part de un noble implica unes obligacions.
Compartir la meva cambra amb la masculinitat del castell va esser un dels meus principals serveis. Ja fos amb el pare del Sr Ramón, amb els seus nobles convidats o amb el seu innocent fill. Aquest va ser el preu de la seva caritat. He de reconèixer, clar estar, que amb tu, Ramón, vaig sentir que no nomes era els seu esperma el que m’omplia però paradoxes del destí (o llei de Murphy que li diuen ara) la meva vida va transcórrer per camins diferents. Mai he tornat a ser tant feliç com en aquell castell i que sempre, sempre el sr Ramón ha ocupat un lloc en el meu cor....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
