|
Sempre hi ha algú amb tu
dimecres 18/febrer/2009 - 04:38 1319 4
Ets una flor tancada, encara per obrir, acabada de nèixer. Ets una caixa de sorpreses. Ets un misteri que ningú coneix. Ets com un cel ple d’estels. Guardes dins teu tot un cofre de secrets, de sentiments, de dubtes, d’emocions, d’inquietuts…Ets molt més que una cara bonica i un escot. Ets dolça com la mel, com un pastís de xocolata, ets…com ho diria…la dolçor personificada. Tens dos estels a la cara que enlluernen la teva mirada, que li donen aquella brillantor tan única, tan especial, tan teva…
Tens una ànima plena de colors, ets la més valenta dels romanços, l’essència que tot ser humà busca, un amor intens, una ànima reservada, que es converteix en flama, un calor inmens que conserva la vida, ets la vida en plenitud.
Pocs saben com penses, que penses, que sents. Alguns tenen petits detalls del teu ser, de la teva noblessa, de la teva valentia i de la teva fortalesa, però ningú sap fins on pots arribar, quina és la teva meta, el teu….”fins aquí he arribat”. Ni tu mateixa ho saps. Lluites pel que creus, per la justicia, pels febles……..encara que la teva vida depengui d’això. Entregues tot el teu ser, el teu esperit, la teva bondat, la teva ànima, els teus sentiments, les teves emocions….ho entregues tot sense esperar res a canvi, però amb l’esperança de tenir també allò que dones, que no és poc. No tothom és com tu, no tothom sent el que tu, no tothom entèn la vida tal i com ho fas tu, i no tothom té els principis i valors que has anat escollint al llarg de la teva vida….és normal, no tots poden ser iguals, no tots poden pensar el mateix i tot és respectable i tolerant, sinó….seria tot molt igual, massa vist, massa rutinari, massa….avorrit? No sé si és la paraula, però vaja….tu m’entens.
Tens els teus defectes, com tothom…no ets perfecte ni tan sols ho penses. De vegades massa idealista, massa tossuda, massa sincera, massa reservada en parlar de tu, de les teves coses o fins i tot massa…clara i directe i això no sempre agrada….com ja saps. Intentes mostrar la teva part més vital, més possitiva, més plena d’energia….però tots tenen els seus alts i baixos i encara que no ho sols demostrar i gairebé no ho demanes mai….tu també necessites que estiguin per tu. Que t’abracin quan cal, que et donguin un copet a l’esquena, que et diguin tot allò que necessites sentir….però no tothom ho veu, no tothom té aquell radar….per veure-ho. T’encens com una flama quan les coses no surten com ho hauríen de fer, quan et menteixen a la cara, quan et traeixen……ets una bomba explosiva, una persona amb caràcter, però amb un cor inmens dins teu. Sort que sempre mantens els peus a terra, encara que t’agradi viure en el teu pròpi somni, allà tot és meravellós, idílic…però per sort…mantens el cap al seu lloc, ets una persona íntegra, emotiva i emocional però també racional, i això es nota en la manera de parlar, d’escriure, de ser.
Et conec a la perfecció, són molt anys ja….sóm una mateixa persona, tu ets jo i jo sóc tu…un sol ésser.
Per quan tinguis uns d’aquells moments…recorda que la teva conciència et parla i que mai de la vida t’oblidarà, que mai deixarà d’aconsellar-te i mai deixarà de cridar-te quan t’equivoques i dir-te: “Ei, que això no està bé”, “Ei, vigila que això no és bo”. Recorda que sempre hi ha algú al teu costat, encara que no el vegis.
Una forta abraçada i un molt fort petó.
|