|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de tempo
|
|
|
Un i un...
diumenge 13/gener/2008 - 06:38 480 2
...fan dos, amb tota evidència; és a dir, la xifra exacta de la conjunció que propicies.
Perquè lector, si em permets que t'ho remarqui, jo era l'u quan això escrivia i tu en fas dos just al moment que ho llegeixes.
D'aquí al tres no hi ha més que un pas: és la suma de l'u passat amb el dos present. El resultat, és cert, podria semblar exacte i fins un poc superflu, però és mentida: el que jo escric m'ho sé jo i no cap altre, i el que tu n'entens és cosa teva.
Sempre hi ha -i no ho discutiria- qui pretén arribar a l'entrellat exacte. Pecat de vanitat inevitable de qui es complau potser a estimar-se massa.
Arribat en aquest punt el joc ja em cansa i faig el tomb que a tu t'imposo. En això, amic lector, sóc jo qui mano.
Torna'm l'u, queda't el dos, i fins una altra!
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|