| |
Tres micro-contes
 dimecres 18/febrer/2009 - 02:16  431  2
PÒQUER
“L’home supera la màquina de pòquer.”
El Periódico. 26-07-2007. Pag 31 El Periódico. 26-07-2007. Pag 17.
L’home està orgullòs. Ha guanyat la partida a la màquina de pòquer. Ningú no donava ni cinc per ell però ha guanyat. Ningú no en donava ni cinc. Fins i tot la seva estimada dona li deia que faria el ridícul, que era un repte massa poderòs per a ell. Però ell estava segur de la seva victòria. Bé, més que estar-ne segur, confiava en ella. Es veia capaç de guanyar malgrat que era conscient que també podia perdre.
La màquina ni pensava ni sentia res, com és natural. Però si haguès pogut pensar o sentir alguna cosa haguès fet constar que l’home era un ésser molt presuntuòs, un vanitòs sense remei. Com es podia vantar d’haver-la guanyat en un joc les regles del qual havia inventat ell? Com podia pretendre que ella guanyès el’home quan a ella també l’havia dissenyat l’home? Es que la prenia per imbècil o què?
OPERACIÓ SORTIDA
“Operació sortida atípica. Com que aquest any l’1 d’agost cau en dimecres, Trànsit preveu que l’inici massiu de les vacances serà escalonat, encara que l’AP-7 tornarà s ser la via més conflictiva.”
El Periódico. 26-07-2007. Estiu pag 4
El dia D de les vacances de la Família F finalment havia arribat. Tenien el cotxe ple com un ou. Fins i tot en el darrer moment hi havia capigut l’àvia.
Pels carrers de Bcn hi havia menys trànsit de l’esperable. L’u d’agost havia caigut en dimecres i molta gent ja havia arribat als seu lloc d’estiueg. El viatge es preveia plàcid i agradable. Sonaven les cançons d’Abba posant música a aquella alegria.
De sobte un núvol gris s’instalà damunt del cotxe dels F. Primer els seguí de forma juganera, però com que els F no li feien cas començà a abocar-hi més aigua que la que porten el Nil i el Llobregat junts.
Retrunyien trons, queien llamps, però, malgrat tots els malgrats, , els F van decidir no girar cúa i tornar a Bcn: l’agost només era un cop a l’any i s’havia d’aprofitar.
PROTOCOL
“Bush nega l’entrada a les xancletes. El president dels EUA prohibeix també texans, vambes, shorts, minifaldilles, samarretes amb mànigues i sense, i tops.”.
. El Periódico. 26-07-2007. Estiu pag 7
L’encarregat del protocol de la Casa Blanca estava molt amoïnat. El president Bush era molt purità. Volia retornar la decència perduda a Occident, començant per casa seva. .
Aquella tarda el president havia de rebre un Emir carregat de petroli. El reietó aniria amb xilava i turbant. La seva dona aniria amb burka. Això era més que correcte. De fet el president Bush, d’amagat, era un gran admirador de les burkes.
El problema era l’hereu del l’emir. Vestia texans i samarretes del Memfis. Gaudia amn les seves expectaculars amigues, que passejava mig nues. Segur que les duria a la Casa Blanca. I ‘Emir duria el seu primogènit: així anava aprenent l’ofici.
Trobà la solució. Aconseguí que el seu amant, l’entrenador del president, li deixès els ulls de vellut. I l’entrevista entre els magnatus va transcòrrer plàcida i moralment.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
