| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Tribulacions sense més ni més
 dimarts 17/febrer/2009 - 06:28  1493  3
Vaig tapar els meus dos ulls amb les meves dues mans més de cent vegades. I els vaig obrir cent vegades més per assegurar-me que ja no ballaves al meu voltant. Que costa Déu i horrors desfer-se del passat com per demanar un altre menú. Que hi ha vegades, les moltes, que sobra una cullerada de més. Que si la sort s'alimenta de les nostres accions avui no dormiré una horeta més. I, per si les mosques, sortiré a passejar pels quatre carrers que jeuen als meus peus. I no miraré enrere. Perquè no les tinc totes. I hi ha ombres en aquesta vida que millor no trepitjar. Que sempre ens van agradar més els bassals. I les nits al fresc. I els trossets de paper de plata.
Mai no m'he acostumat a portar a la butxaca una llibreteta per apuntar les meves coses. I l'he trobat a faltar cents de vegades. I ara véns tu i pretens faci les coses com Déu mana. Precisament jo, que no he resat ni un maleït salm en la meva maleïda vida. Precisament jo que tan sols comparteixo, amb aquests angelets de merda a qui tu demanes respostes, un parell de glops de vi. No demanis peres a l'om. Ni crèdits a aquest banc de mentides. Que estrenyeran el nus de la teva soga fins que deixis de picar de peus a terra. Que a aquests jo me'ls conec molt bé. En canvi a tu no et conec de res. I, vist el que he vist fins ara, ni et conec ni ganes.
T'he vist venir tantes vegades que ja no sé què dir-te. Que no vull tantes carícies quan amagues entre les teves mans tanta desídia. Que de maldat jo vaig ja servit. Que què m'explicaràs. Que sempre és la mateixa història. Que sí, que val, que sí. Però que a mi em deixis en pau. Que m'he desfet de tots els records. Que sí, ostia, que sí. Però que no m'interessa. Que no em calentis, cony. Que ja passarà aquest maleït hivern. Que no em vinguis amb contes. Que de contes i morals també vaig prou servit. Que no vull més cançonetes.
Bueno, sembla que ja està. Sembla que tot està en calma. Medicació beneïda. Alcohol beneït i beneït cruixir el de les targetes. Ara obrir la porta i tornar a sortir. Com si no hagués passat res. Que aquí ja no hi ha res a veure. Que porto una mà guanyadora i aquesta partida està més que guanyada. Que ara m'encenc un cigar i no s'adona ni Déu. Tu dóna'm una altra distracció i veuràs. Tu dóna'm corda, i espera asseguda. Que fixe que em veus algun dia tornar. Però serà per tornar a marxar. O serà per tornar a perdre'm a la teva regatera d'engrunes de pa. Serà per riure'm a la teva cara el dia menys pensat. Que acostuma a ser sempre ahir.
Sembla que no queda ningú. Sembla que tot s'ha acabat. Que toca tornar a casa fent escala en algun bar plenet de desconeguts dels de cada setmana. Que fa olor a punt i final. Que més val un bocinet, que res. Que qui no plora, s'enganya. Que torna a sortir el Sol a escalfar la meva teulada. Que diu un senyor, que no havia vist mai, que és una merda que sigui dilluns. Que, servidor, en aquestes hores perdudes és just el moment que tria per ficar-se al llit.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
