| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Rasko
|
|
| |
Quan el llop estepari esdevé un mirall...
 dimarts 17/febrer/2009 - 04:08  543  10
Fa cosa de 12 anys vaig agafar un Talgo de Barcelona a Oviedo per visitar al meu germà. Una llarga travessia m'esperava, si no recordo malament foren unes 14 hores ininterrompudes, avorrides? Gens.
Només pujar al vagó ja vaig tenir la sensació que aquell viatge tindria molta substància. Vaig tenir molts companys de viatge, el primer que vaig conèixer fou el llop estepari, de Herman Hesse. El personatge d'aquell llibre em feia certa impressió doncs s'assemblava a com veia jo la meva pròpia existència. En una solitud gegantina davant un univers inabastable.
Una de les primeres parades fou Tarragona, allí va pujar un tio d'uns 40 anys. Em va començar a parlar de Nieztsche i que estava fent una càtedra sobre aquell personatge. Interessant, però m'estimava més seguir amb el llop estepari. Ja més endavant, a l'alçada de Saragossa va pujar una noia molt jove, uns 20 anys (jo en devia tenir uns 17). Era morena, molt guapa, marcant cada corba de les seves sines d'una manera explosiva. Es va assentar al meu davant. I jo estava reclòs en un món estepari. Sol, però menys del que em pensava. La impressió carnal em va despertar el llop. Vaig començar a parlar amb aquella morena dels Monegros.
Quan em va començar a parlar vaig veure que tant mirar les seves sines em vaig oblidar de la resta. Anava vestida de militar. I vam començar a xerrar. Em digué que era de la Legión. Li vaig demanar perquè va decidir optar per aquesta feina. "Porqué alguien tiene que luchar por la Patria!" Quina llàstima, m'hagués agradat que fossis infermera enlloc d'assesina, vaig pensar. Era simpàtica, però si li hagués confessat les meves idees independentistes del poble català potser no haguéssim pogut xerrar fins a Albacete (crec recordar) que és on va baixar. Més endavant, per León va pujar un home d'uns 45 anys amb 60 anys d'aparença vital. De mirada trista, perduda i cabells a mig camí del gris i el blanc. Fumava molt, un rere l'altre. Fumava preocupat. Sense gaudi ni ordre. Em va dir que anava a veure els seus fills. Estava divorciat des de feia uns anys i la dona vivia a Oviedo amb els fills. Feia un any que aquell home no veia els seus fills. Feia temps que no somreia. Un llop estepari rondava la seva ombra.
No fa tant, una noia que m'estimava molt em va deixar d'estimar després de 6 anys. Fou el llop estepari que m'acompanya el culpable? L'estepa és llarga, feixuga i tinc ganes que una noia torni a pujar al vagó on m'estic i doni una nova oportunitat al llop que alimento a diari.
Una tarda feixugament solitària
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
quin viatge...
Wednesday, February 18th 2009, 5:37 AM
Amb el de la càtedra l'hagués burxat per conèixer més coses del pensament de Nietzsche...
... a la legionaria li hagués preguntat si elles també violen la cabra, és clar... i potser li hagués cantat alguna cançó d'Skalope per fer-la pensar en el concepte d'heroïnes i pàtries i patronals...
... i al pare sense fills, li hagués dit que a voltes la vida va com va, i enrocar-se a entristir-se perquè no va com voldriem, fa que encara vagi pitjor perquè no podem ni gaudir dels moments que haurien de ser de gaudi...
... i a tu, que si alimentes el llop estepari, hauràs de rondar moltes hores sol per avistar una lloba esteparia, però que segurament la trobada serà una unió solitaria, tot i que pugui durar per sempre...
;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
