m agradaria ser piterpan pero el boto de la responsabilitat vol que marxi pero yo am nego aquell nen que viu dins meu no vol morir i fa sotregades dins l anima en fa sonmriure i l hora plorar en fan viure i l hora dubtar no vui creixer la madureça am fa por aon es aquella dolça ingnorancia que am feia eser feliç aon una simple mirada am feia enamorarme am feia viure ple de felicitat piter no marxis viu dins meu no vui que la cruel realitat enfonsi la meva anima es trist creixer perque veus totes les oportunitats tots els trens que ya an marxat i ya no s aturen no resposta a cap pregunta no vui veure com tot s acava piter vina no marxis quedet am mi donem l esquena al mon i omplim els nostres ulls de somnis acara que sigui mentira pero es el que vull viure aixi es millor la vida m aspanta la responsavilita am te lligat marxem lluny de aqui anem a buscar la paraula pau la paraaula feliçitat ayudem a trovarla aon s amaga pòtser dins l ingnorancia .
Jo estic d'acord amb tú, hi ha una part de mi que guardo amb pany i clau, un petit mon on mai no creixeré, on sempre seré aquella nena petita plena d'il·lusions.
Però mai oblido que ja no soc petita, la vida es dura i si no toques plenament de peus a terra, una bufadeta de vent se t'emporta.
Per aixó crec com la Vegana que molt millor un combinat.
i que el nostre estat de anim, i visio del mon es una cosa que ve de dins i no imposada per la ment es a dir que no podem ser com ens doni la gana de manera racional, nomes podem observarnos i triar el que ens agrada i segons com triem ens portara a on ens porti...vamos digo yo......o no....:P
fuaaa vaig a dormir un rato que me cansat de pensar massa :P
o sigui, continuar jugant amb mirar-s'ho tot amb els ulls nous i ingenus de la nena petita que duem dins i fer-nos responsables de les decisions que prenem i les conseqüències que tinguin aquestes decisions, i canviar decisions si veiem que no ens complauen les conseqüències???
I el món és ple de pau i de guerra, i de felicitat i d'infelicitat, i de moltes altres dualitats... només cal alimentar les que més t'agradin i llavors trobes altres persones que les estaran alimentant també.
em de tenir en compte el nen que portem a dins si senyor pero no per defugir les responsabilitats que tenim amb nosaltres mateixos.
No podem xupar teta tota la vida un dia el nen enjega a la merda els papis i es construeix a si mateix, a base de osties normalment, pero sent concient a aprenent alguna coseta de la vida...la primera que es la selva.........aixo si sense queixarse massa i valorant el que s'aconsegueix......si si es mes facil de dir que de fer pero per mi es lo que hi ha....
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't