| |
Benjamim Button, sobre la consciència del saber i la inconsciència d'estimar
 dissabte 14/febrer/2009 - 03:26  1227  1
Us enrecordeu d'aquella pregunta que, anys enrere, ens feien a classe de matemàtiques? Si dos trens, sortint de dos punts diferents (A,B) circulen el primer a velocitat "x" i el últim a velocitat "y" en quin punt és trobaran?
La pel-licula reflecteix amb tota mena de situacions més complexes aquest fet, i deixant de banda altres, m'agradaria centrar-me en el moment en que els dos protagonistes és troben en aquell punt que tothom busca.
En primer lloc, el punt en el qual els dos protagonistes es troben és de curt espai cronològic en relació a la durada de la pel-licula. Increible? Doncs no. El moment més esperat per tots en el que els espectadors tancats en aquella sala sabem que será el moment àlgid, el pic d'estats, l'Everets (pels més agosarats) és el més curt.
Cada personatges és troba en situacions totalment adverses, cada personatge desitja quelcom diferent i més tard desitjen allò que fa temps varen refusar. Això és el que ens pasa diariament a totes les persones humanes que es relacionen en les diferents formes de les relacions, cadascú busca quelcom diferent tot i que després buscará el mateix tot i que en un altre espai de temps. Totes aquestes situacions, totes aquestes diferències ens fan entendre que vivim en espais de temps diferents i que en això esta basada la inconsciència d'estimar, en no saber calcular l'espai i el temps, en no saber calcular la proporció de sentiments que s'han d'expressar en un espai de temps limitat, i gràcies a Déu, després de parlar de Casandra, de llegir Confuci o kierkegaard ningú ho ha fet i ningú ho farà, l'estimar no és pot controlar.
Els errors són humans i en temes en els quals la cognició mai han tingut res a veure aquests errors és multipliquen per un número infinit.
Així, deixem de pensar en buscar a on ens trobarem amb l'altre tren, pot ser el moment més breu de felicitat i l'hem d'aprofitar.
Sort
|
Contactes
Registra´t
