| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Hemingway
|
|
| |
10 anys de la mort d'en Carles Sabater
 divendres 13/febrer/2009 - 05:56  841  4
Fa 10 dies tafanejava ordinadors, ipods i llibres al FNAC i em van picar l'esquena. Una noia em va saludar i em va dir, -ei, hola. Hola? No t'en recordes? Sóc la Cristina.
La màquina del temps va pitjar el pilot automàtic. La Cristina fou una novieta molt bufona amb la que el 1991 vam anar al concert del Sant Jordi on actuaven Sau, Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït.
La vida és implacable i en Carles Sabater va morir i per a mi les seves cançons són una banda sonora del dia abans de la selectivitat en què la Cristina i jo érem a la Plaça de Sant Jaume celebrant les lligues de Tenerife. Són els dies del meu primer bitllet d'avió a Londres, els estius treballant de cambrer a una terrassa on hi havia les noies més maques de la comarca i el descobriment (patètic) de la universitat.
Ara he tornat a casa després d'estar uns anys voltant pel món. Diria, sense voler ser massa injust, que les coses li podrien haver anat molt més bé a la Cristina. Era molt bona estudiant, però va deixar els estudis per casar-se als 22. Va tenir dos nens, es va separar, millor dit el marit la va deixar. va ser un exercici de nostàlgia, tendre, però futil. Ja no és qui era ni físicament, ni la veu ni la rialla. La vida fot putades molt bèsties.
Avui sentia per la ràdio que fa 10 anys de la mort del Sabater i penso que la vida ha estat i encara és molt generosa amb mi.
Glòria per tu, Carles. I per tots!
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
