| |
hem d'avançar junts!
 divendres 11/gener/2008 - 07:44  491  0
No m’agrada la societat que tenim, on la majoria mira per ella mateixa, encara q sigui trepitjant als altres. Jo tinc uns somnis, anomenats també utopies, per les que crec, i crec que s’hi ha de lluitar.
Com que no tinc imaginació em faré meva una estrofa del Titot:
Seguiré lluitant enmig la fredor
com una flor que neix amb el desgel
embriac d’amor llenço el puny al vent
jo vull per demà .... i lo bonic és que cadascú tingui uns somnis i desitjos per demà.
La problemàtica, al meu parer, rau en el fet que el què la majoria de la gent sol desitjar el benestar personal, salut per ell, una bona feina x ell, tenir diners per ell, tenir el futur resolt per ell, tenir una persona que l'estimi a ell, tenir moments agradables per ell....i en això penso que tot i que no és dolent que qualsevol persona pensi en ell mateix, pq l'individu en sí és la base de la societat; mai no actuem en favor de millorar la societat si això no comporta un benefici immediat per l'individu en qüestió.
Des de petits ens han inculcat per activa i per passiva un model extremadament individualista (com a molt, familiar), on l'objectiu és el progrés social de l'individu, el poseir més recursos per així tenir més felicitat, enlloc del benestar de la societat, que també crec que reportaria benestar a l’individu. I això se'ns imposa desde tots els àmbits que ens envolten: En citaré 3 de ben evidents:
1 -la pròpia família (noia, tu que pots, estudia una bona carrera per guanyar-te bé la vida; enlloc de perquè siguis feliç, o perquè tingui una utilitat social, )
2 -el món dels mitjans de comunicació: deixant a part la publicitat, que té la única voluntat d'estimular q et gastis peles amb l'excusa que seràs feliç, un altre exemple: els concursos de televisions es basen en fotre uns individus a competir entre ells en qualsevol àmbit, i el que se'n surt millor s'embutxaca uns quants diners per què en fagi el què vulgui, i la resta es keden amb cara de tontos: i si les teles regalessin projectes de desenvolupament en països que ho necessitin? i si les teles regalessin al vencedor material escolar pel seu poble? o que el regal gros fos la construcció d'un hospital per una comarca..., no sé, hi ha molts exemples tontos, on es podria beneficiar part de la societat, i no un sol individu.
3 -des de les amistats: la majoria de gent es passa les hores d'oci, buscant un plaer seu o dels seus amics: discotekes, cinemes, bars, internet, consoles, tele, .... acaparen la majoria del temps d'oci dels joves. I si s'aprofités part d’aket temps per anar a una assemblea de veïns i buscar millores del barri, o un grup ecologista i debatre solucions per les problemàtiques ambientals.... Quanta gent ho fa?
L'objectiu que pretenc amb això és fer veure que ens bombardegen constantment amb idees que primen l'individualisme enfront el col•lectivisme, i això genera grans problemàtiques perquè vivim en una societat, i les accions que fem repercuteixen en el conjunt. Això provoca que molta gent se n'aprofiti: hi ha rics que cada vegada seran més rics perquè s'aprofitaran dels pobres que seran més pobres, i clar, com q nosaltres de moment no som dels molt molt pobres, no ens n'adonem, i se'ns en refot tot plegat pq mig arribem a final de més i podem anar al cine, a prendre el got, i a riure una estona amb els amigotes. Tot plegat, crec que és conseqüència del model capitalista, on tothom té tota la llibetat per buscar el seu màxim benefici en tot el què fagi.
Però el món no està funcionant, només cal veure les notícies per donar-nos que al nsotre voltant molta gent en paga unes conseqüències nefastes, i tot això amb la complicitat del nostre silenci.
Aviam, jo no pretenc que tothom deixi de fer el què, no disfruti de la vida, i s'amargui amb els problemes del món, però sí que el que jo crec, és que a part de dedicar tot el temps x ell mateix, dediqui part del temps al conjunt de la societat, i que es busqui un equilibri entre el individualisme, i el col•lectivisme: pensar en la societat, i actuar per millorar-la.
Se m'escapa el riure (però de llàstima) quan la gent es queixa puntualment d'alguna cosa que li afecta personalment i instantàniament, i en aquell moment sí que fa mans i mànigues per resoldre-ho. Però quan aket mateix problema ja no li afecta directament, espeta un "ja s'ho faran, que cadascú miri x casa seva".
Sóc conscient que el dia només té 24 hores, i hem de estudiar, treballar, dormir, menjar, tenir temps x la família, parella, amics, i també moments per nosaltres mateixos i pel benestar personal, però collons, q tenim un món on vivim, i el món gira cada dia, tant si hi pensem com no, i el rumb que porti depèn en petita part de nosaltres, i crec que tenim l'obligació moral d'involucrar-nos en la societat.
També és cert que hi ha gent que sí que s'hi involucra, i també que gent que s'hi voldria involucrar, no té més disponibilitat per fer-ho, però provoca molta desànim veure que tu fas coses i el voltant passa de llarg.
Com a conclusió de tot, només diria que "quan somiem sols, només és un somni. Però quan somiem junts, es fa realitat".
Cadascú té uns valors, i segurament, si s’organitza amb altra gent que els comparteixi, serà factible avançar i aconseguir millores en aquest àmbit.
I això ho veig bàsic per superar la mediocritat en què vivim.
marc
|
Contactes
Registra´t
