| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Sr_Ramon
|
|
| |
Dietari d'un noble
 dimecres 11/febrer/2009 - 06:01  1532  7
Benvolguts xat.cataires,
Toquen les dotze al rellotge de la sala dels miralls. Ja som a dijous, és arribada la meva cita ineludible amb tots els bons minyons i bones minyones d'aquest hostal. Els records de Josefina són bells i m'és plaent evocar-la en la meva senectud perquè la tendresa és el repós de la passió. Amb tot, hi ha una urgència, estimada plebs, que ha de ser resolta amb diligència. Ja tindrem temps de sobres per dilucidar sobre Josefina. Ara es tracta d'una qüestió cabdal. Una atenta cibercontertuliana m'ha enviat una consulta per la que em demana si el més important per a un aristòcrata és saber cardar.
La resposta és absolutament afirmativa. Sí, senyora, és molt important disposar d'un bon semaler. No dic gran o petit, simplement ha de ser bo. Ho explicaré amb un exemple que el faig públic per a que en prengui nota qui n'hagi de prendre, ja sigui mascle o femella. És la dissortada vida d'un parent meu, el Baró de Manstendres.
El Baró de Manstendres era un poeta prometedor molt agraciat físicament. La seva afinada sensibilitat era objecte de conversa en els palaus nostrats i també a les "villes d'eau" suïsses i a les residències de la Toscana. Els seus versos agradaven a les dames de totes les edats, sobre tot a les malcasades i les que pateixen urgències històriques. Aviat se sabé, però, que el Baronet tenia problemes d'erecció. És a dir, la força se li anava per la boca i per la poesia. No se li aixecava.
Estimats lectors, l'aristocràcia d'arreu li començà a posar malnoms. Per a tapar l'expedient, s'arranjà el casament del Baronet amb Donya Clara, filla del Duc de Miralpeix. Passaven els mesos i els anys i no hi havia notícies de l'estat de bona esperança de Donya Clara. Els pares dels cònjuges demanaren al Doctor Valeri, home de gran ciència i serenitat, que els comentés que el naixement d'un primogènit seria una notícia celebrada, però sobretot necessària i urgent.
Finalment, va néixer un nen i repicaren les campanes. L'avi de la criatura, el Duc de Miralpeix, organitzà una gran recepció. Foren tantes les mostres d'efusió del Duc, un home que pesava cap els 170 kg, que abraçà tan fort i tan seguit el Baronet de Manstendres, home de respiració delicada, que l'ofegà i morí allà mateix. El Duc, en veure el desastre ocasionat, arrencà a plorar a llàgrima viva i es posà tan vermell que tres sanglots seguits se'l van endur a l'altre barri cinc minuts després d'haver aplastat el seu gendre.
Passat un temps prudencial es va saber que qui prenyà Donya Clara fou en Cinto, un llenyataire viril que no estava per punyetes. La fama d'en Cinto va córrer ràpidament i cada setmana, amb l'exucusa d'arreglar un bosc o plantar uns rosers, rebia l'encàrrec de satisfer aquelles dames que la fluixesa del Baró de Manstendres havia deixat amb ànsia.
Amb tota la raó del món, el meu recordat oncle Roderic deia que "més val un bon flabiol que cent poemes dits al vol".
Bona setmana Déu us do, els vagi de gust la paella d'aquest dijous, estiguin bonets bonets.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
això...
Thursday, February 12th 2009, 2:49 PM
parleu d'utilització d'un analfabet???
que potser va anar a fer classes d'alfabetització al llit de la Clara??? Bé, no dubto que potser alguna cosa va aprendre... que d'això sempre se'n pot aprendre... el que no dubto és que, veient el resultat, s'ho va passar prou bé, o sigui que jo no en diria utilització...
I pel que fa als estimats protagonistes de tantes portades de El Jueves... jajaja... així que inseminada com una vaca. Doncs, miri, a mi ja m'està bé... la llàstima, trobo, és que funcionés.
Sr. Ramon, passi una bona setmana.
|
|
Sr_Ramon |
Una confidència
Thursday, February 12th 2009, 1:07 PM
Benvolguda Vegana, el que per a vós és una tara del sistema, no és res més que una forma intel·ligent de resoldre els problemes. Donya Clara obrà santament. Quan una cosa no es té, s'importa, i tot continua igual. Com a bona "tribuna de la plebs" que sou vos, pensava que el seu comentari aniria per una altra banda: l'utilització d'un analfabet, en Cinto, per assegurar la descendència de la desgraciada saga dels Manstendres.
Vet aquí un cas contemporani, tan cert com l'anterior: els prínceps hereus a la corona espanyola, Dom Felip i Donya Letízia (que no frueixen de la meva estimació, per cert). Per no haver de canviar la constitució espanyola pel que fa la preferència de l'home a la dona en qüestions d'accés al tron, es va adoptar la decisió política de que el proper fill fos una nena. Es féu a través d'inseminació artificial amb el sexe del fetus ja determinat. Per canviar aquest fet es requereix un referèndum i quan el poble vota mai se sap el que pot passar. I així s'evità. Poca broma, això és informació confidencial oferida a tots els lectors més puntuals per la seva fidelitat,
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
