|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de odi_rabia
|
|
|
Sempre he cregut..
dijous 10/gener/2008 - 06:57 568 5
Sempre he cregut que si no estàs d’acord amb això o amb allò cal dir-ho .. i si tothom pensa diferent que tu ...cal ser diferent ..mai m’ha importat formar part de la minoria i sí ho reconegut amb molt d’orgull ...xk tinc els meus principis i les coses molt clares....
D’altre banda em desanima veure la societat d’ara ..veure la meva generació..on realment et planteges ki és l’estrany ..si tu o ells..., però d’avegades em queden esperances de que algun dia tot canviarà .. regnaran les bones persones i tots portarem com a lema el respecte ... -k gran que és la utopia....!
Desanimada ... perquè el pitjor sentiment que pot tenir l’ésser humà és d’impotencia, quan realment vol canviar-ho tot ..., tinc les ganes x canviar-ho pero no tinc el poder x fer-ho...
Només em queda pensar, escriure i somiar...tenir esperances i lluitar... pero d’avegades tot això cau ...
Sense ganes de fer res xk hi ha derrotes masses clares ... però no he donat res per perdut!
Amb mil idees al cap, mil temes x escriure ...però amb manca de ganes i d’inspiracio...
Ojalá davegades pogués fer un reset al passat .. xk malauradament les ferides es tornen a obrir .. i cicatritzar-les es difícil ..pero no imposible!...i costi el k costi .. ENDAVANT!
Salut companys!
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
kynliu |
com et vaig dir ahir...
Thursday, January 10th 2008, 7:26 PM
Qualsevol nit, pot sortir el sol!
I si un dia tenim dubtes sobre aixo, o deixem de tenir ideals, es aquest dia justament que començem a fer-nos vells, vells de cos i de cor.Ara pots tenir un garbuix dintre teu, ganes de cambiar el mon i sentir-te impotent, sentir que tot esta malament, que la societat t'ofega, pero tot aixo, a força de viure-ho es fa mes "soportable" i el mal de la ferida, potser de tan fonda, quasi no dona simptomes...no puc dir-te res mes, no puc guarnir una evidencia, pero intenta ser feliç amb el que tinguis aen cada moment, devegades es fa faixuc i tiraries la tovallola, pero en algun lloc o altre de dintre teu, segur que hi descobreixes un petit punt d'esperança, i es alla on has de treballar amb totes les forçes. I jo se que tu odi, no tens un petit punt nomes, n'estas plena...buscal's, val la pena !
mil petons!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|