| |
Reflexió
 dilluns 9/febrer/2009 - 06:41  507  1
Les aparences enganyen, fins a la més llesta. Com ve deia el dramaturg Manolo Molins que vivim submergits en un món banal, d'enganys i falses aparences, fruit d'unes abans intel·ligents, ara ja ni tan sols això, maniobres de màrqueting. Va matisar: en el referit a l'Art, a la Política i a l'Educació. Matiso jo ara: o sigui, a TOT.
No resulta revelador reconèixer que fins al que representa "autèntic" i "pur", el que als nostres ulls apareix verge de la mácula d'un profitós entramat social, sol ser fruit d'un NEGOCIAZO. Mejide va acostar a les masses l'evolucionat significat del terme "producte", i sembla que ja està bastant assumit que "això" (entenent: l'Art, la Política, l'Educació!) és un Gran Mercadillo de Compra-Venda en el qual guanya el qual millor es ven, regatejo inclós.
Bé, assimilat està i no anem ara a dur-nos les mans al capdavant: sí, en efecte, molts haguéssim preferit viure fa cent anys a París, alternant amb Mata-Hari, tot un exemple de "producte", per cert. O fa mig segle a Londres, desmelenándonos i ensenyant els prietos pernils escassament cobertscobrits per un look Quant davant els ulls de l'escandalitzat veïnat. O en el Manhattan de Warhol, fent llargs en la piscina de la Factory i provant de tot l'inconvenient el pitjor, però sense adulterar. Bé és cert que avui dia no ho tenim tan mal: gaudim d'Internet, de la Blackberry (bé, en alguns casos la Blackberry se sofreix més que es gaudeix), del porno de lliure accés i de (i això és important) la gairebé completa consecució de les llibertats personals bàsiques; en definitiva, vam viure millor que volem i conservem la nostra dentadura pràcticament intacta almenys fins a l'edat madura.
Què més es pot demanar? La integritat és costosa a tots els nivells, és un mal negoci. El coneixement és una mica així com un conyàs que no serveix per a molt...ni tan sols per a seduir, perquè el que seduïx avui dia s'amida i es pesa, es palpa, i es vincula al plaer immediat. I la qualitat....és alguna cosa tan paradoxalment subjectiu!. Sí, el Món que coneixem és un gran BLUFF, una successió d'anècdotes (ja tot va massa ràpid perquè parlem de fets) que s'obliden amb la mateixa facilitat que s'han venut (i comprat) a preu de joia. Els diamants bruts ja no es poleixen, s'empassen tal qual, i igual com s'empassen, es caguen.
I així passen els dies, les setmanes, els mesos, els anys i alguns ens adonem (i em disculpo per la passada metàfora que utilitzaré) que el material del que estan fets els nostres somnis JA NO ES FABRICA, NI ES TORNARÀ A FABRICAR MAI. Conseqüència immediata: un HOSTIÓN . Dels hostiones, segons la força de l'impacte, t'aixeques amb més o menys ganes de seguir caminant, però una cosa està clara: no tens altra. I és llavors, quan decideixes seguir circulant, que apareix un nova paraula en la teva vida: REPROGRAMACIÓ. El que fins a fa poc es coneixia com canvi de xip: refer els teus antiquats esquemes; redibuixar el mapa d'unes carreteres que van canviant com la URSS que ens regalava una república sorpresa cada pocs mesos. Començar de zero davant els sofertssofrits ulls dels nostres afins més escèptics. Acceptar que gens és el que semblava, i que cal buscar una alternativa real, un material de nova generació, si pot ser resistent als hostiones i a les modes però que s'adapti al nostre cos, i a la nostra ànima. Se m'ocorre la pana, una mica tosca, per ser inalterable. Potser massa informal....no sé, això no és un tractat tèxtil i la metàfora se m'està anant de les mans...
Renéixer, reconstruir, reformular, ressuscitar, re-re-re-re......tot, per a seguir vivint, en la mesura del possible, amb certa integritat, ampliant el coneixement i oferint el que sigui, el que es pugui, però de qualitat.
El que para Mata-Hari, imagino, es va traduir en un "vaig a afegir-li un poc d'emoció a la meva vida i de passada, em trec un sobresueldo" ...rajando en el llit, afegeixo. Sí, a ella li va sortir malament, fatal, de fet... però avui dia, amb Internet, la Blackberry, el porno de lliure accés i la gairebé completa consecució de les llibertats personals, la noia no només seguiria viva sinó que ostentaria algun càrrec de poder, segur, o presentaria un programa de tele... o alguna cosa.
|
Contactes
Registra´t
