| |
sarralenc |
Doncs al estiu del 2007 vaig...
Sunday, February 8th 2009, 12:58 AM
.. atravessar tot l'estat de West Virginia ,
entranant pel nord per la Interstate 77.
Normalment el viatge de London Ontario fins a
Venice Florida, el faig agafant la I-75 a Detroit i no surto
fins arribar a Venice; però ara fa casi 2 anys, al I-75 es
va "colapsà" a Ohio, abans de arribar a Dayton; llavors,
com un munt d'altres viatgers, vam tornar enrera a buscar
la I-70 cap al est, Columbus fins a Cambridge on conecta
amb la I-77 cap el sud. El paisatge per la 77 és molt més
agradable i vistós. No m'en oblidaré mai en la vida d'aquest
viatge.Després de 14 hores de estar conduint, estava
agotat, i ja quan vaig arribar al penúltim poble de
West Virginia, Princeton, vaig al hotel i no tenen habitacions
lliures, telefonen a altres hotels i tampoc; aleshores
em sugereixen que sigui al següent poble, Bluefield i
probablement en trobaré. Quan arribo al "desvío" de
Bluefield, una caravana de camións estàn passant
per la meu dreta i no puc sortir! He de suguir cap a
Virginia. En prou feines hi veia. La carretera em semblava
estreta i anava a poc a poc; uns 70 Kms/hora; de sobte
la carretera pren una forma més recta i veig els darrers
5 o 6 cotxes què m'han passat. Per veure de recuperar
poc o molt la distància, accelero el cotxe i PATAPLUM!
LA SIRENA DEL POLICÍA! M'ature i em diu què podría
portarme a la presó per "reckless driving"
(conducció temerària), què el radar ha marcat 92 milles
(uns 147kms/hora). Li explico què no volía conduir. Què
estava agotat. Què no m'havía aparcat fora de la carretera
i dormir, perquè 1-Era al estat de Virginia 2 Anava en un
Lexus 3 el pare del basquetbolista Michael Jordan es va
aparcar a dormir en un Lexus a Virginia i el van asesinar
dins el cotxe. Jo no volía què em passés el mateix.
Aleshores em va acompanyar, a poc a poc al primer poble
de Virginia sobre la I-77: Wytheville, em va portar al hotel,
i em va donar la cita per presentarme al jutjat el 21 d'agost.
S'en va anar i tampoc hi havía cuarto en el hotel; encara vaig
haver d'anar a un "Super 8" (una mica de baixa calitat), però
tal com estava hauría dormit a terra. Per sort, quan vaig tornar
pel judici, tothom es va portar de primera, i més que ningú
el jutge, què va començar preguntant-me com debía pronunciar
el meu cognom (poso els cognoms del pare i de la mare
separats per una ratlleta, com si diguessim Moix-Vilà)
després,si em considerava culpable o no. Li vaig explicar
que en tota la meua vida, només una vegada em van jutjar
per una infracció de trànsit. Va ser a Montreal, Canadà
i que quan el jutge em va fer la mateixa pregunta li vaig
respondre què no sabía com fer·ho, perquè els que deien
que NO, el jutge els citava per un altre día i jo no em creia
culpable però no volía tornar al jutjat; aleshores el jutge
em va dir "vosté es pot declarar culpable AMB EXPLICACIÓ"
"Si vosté (realment vaig dir"iIf your Honor say so....") ho diu"
Després de la explicació, el jutge em va declarar inocent i va
fer que EM TORNESSIN els diners què ja m'havian cobrat
al cuartelillo de la policía. Doncs, el jutge de Wytheville, després
de la meua explicació I DE QUE EL POLICÍA també va confirmar
el què jo vaig dir, va descartar el cas a condició de què no
incorrigues en cap infracció en els pròxims 6 mesos.
Gràcies a Déu, i a què vaig amb acompte, no n'he fet cap altra.
D'una experiència desagradable en va sortir una trobada
amb gent molt hospitalària i comprensiva, qu la recordaré
sino per sempre, per molt temps.
I ja què he abusat d'aquest bloc d'en viking, No és
"conya", quan volgueu fer algú "recorregut" pels USA
o Canadà, estic a les ordres!
http://www.youtube.com/watch?v=oN86d0CdgHQ
http://www.youtube.com/watch?v=v-SU7ix8Zjc (amb Lletra)
http://www.youtube.com/watch?v=v-SU7ix8Zjc (In Memoriam)
|
 |
|
Contactes
Registra´t
1770 
8
