| |
Ni Ciceró sabia com explicar la ironia
 dimecres 4/febrer/2009 - 07:04  463  6
Avui a classe de Tª de literatura, el professor italià que tenim, un tal F. Ardolino, un paio que m'ha caigut simpàtic i agradable de veu explicativament suau i de gestualitat expressiva i subtil, en un moment donat salta i diu (hòstia això sembla de l’Eugenio), en català perquè diu que li és més fàcil que el castellà:
“Cicerò no sabia (o no s’atrevia, no m’acuerdu bé) a definir a no sé qui (un tiu de fora de ciutat) què és la ironia”
Diu que la ironia és una cosa per la o de “urbanitas” (suposo que en llatí deu ser un substantiu... Urbanitas urbanitatis, o potser una espècie d’adjectiu...no sé, això he pensat; per això poso “per o de”) tinc la concentració que em balla sempre, així em va... jajaja
El bon home ha tret el tema que un tal Boiardo Ariosto havia fet una obra de nosé què que ironitzava sobre un gènere fent-lo arribar a les seves últimes possibilitats, però sense destrossar-lo, és a dir, que podria seguir servint en la literatura. De sobte salta i zascaaaaaaaa! Treu el Quijote de Cervantes i diu que el gènere cavalleresc se’l carrega, el destrossa sense que després pugui seguir sent continuat ni cultivat en la literatura, estem parlant del segle XVI, cuidao.
Vet aquí l’èxit de Cervantes. Només es parla d’aquesta obra seva que jo recordi, diga’m ignorant, que segur que ho sóc. I pensant-hi té raó. Cervantes massacra la novel.la cavalleresca per tots costats, la mata. Un tio vell que sembla borratxo, que agafa lo primer que troba i que va carregant-se tot el que troba pel camí, que es pensa que els molins són gegants i que s’enamorà de la primera que passa, que fijo que era un espantapàjaros. És una crítica excel.lent que diu “estic fins els collons ja de la novel.la cavalleresca”, o potser també és que estava amargat i tenia ganes de cagar-se en algo, normal amb la vida que va pasar i a sobre manco, imagina’t... Una mica rubianil...
Però dic (o penso) que l’èxit de Cervantes és de trencar amb tot, de fer una cosa tradicional de l’època, però totalment diferent respecte l’enfocament literari, afegint aquesta “ironia idefinible”, segons Ciceró, i capgirant-la del tot fins fer-ne, tal com ha dit l’Ardolino, una paròdia, pel meu gust, comparant amb les novel.les cavalleresques que s’han fet, boníssima. Potser si no l’hagués fet ell potser l’hauria fet un altre, qui sap si jo o qualsevol de vosaltres (jajaj és broma); les coses no duren per sempre algun dia s’han d’acabar i què millor que fer-ho així... encara que destrossant-la...
El que fa Cervantes és similar que el que fan a Polònia o a Crackòvia, burlar-se o humoritzar un tema o una part de la realitat, encara que el que fa ell és molt més exagerat i bèstia, un crack, vamos! Ell enterra viva la tradició cavalleresca per sempre més!
Si us voleu fer famosos feu una mica de “Cervantes” i arrasseu amb un “Quijote”; si Cervantes fos viu tindria un programa com el Buenafuente!!!!
Total, Ciceró, té les seves coses... No s’atrevia a definir la ironia, però que és una capacitat innata que, fins i tot, està dintre de la tonalitat de la veu és el màxim que s’atrevia a dir...
PS: També m'ha anomenat el MJ Larra!!! Un tio que odiava a 4t d'eso i a Batxillerat però que la ironia que té és d lo millor que he vist una vegada em vaig dscollonar casi en una escena d'un article seu, déu el beneeixi!!! Es va suicidar jove pobre... tb estava amargadet...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
