| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Sr_Ramon
|
|
| |
Dietari d'un noble (II)
 dimecres 4/febrer/2009 - 06:00  1461  9
Benvolguts xat.cataires,
Pau en abundància!
Tradicionalment el dijous és el dia que les minyones i criades tenen festa. Per això, com que potser molts de vosaltres resteu lliures d'obligacions laborals, és el dia triat per a publicar el meu dietari. Així podreu llegir-me.
Estimada plebs, aquesta nit les formes sinuoses de la flama de la llar de foc i els dos troncs que formen un triangle obert m'han portat una visió: una dona. Una dona que ja no viu en el regne dels mortals, una dona de nom Josefina, una de les minyones del castell..
Quan un servidor de vostès tenia 14 anys, desconeixia totalment les arts amatòries. Els capvespres d'estiu qui us parla jugava per les cambres. en aquestes vaig veure de cantó que Josefina prenia un bany. Vaig espiar-la tres o quatre vegades bocabadat per aquell cos tan bell i tan blanc. Fins que una una tarda Josefina tragué el cap per la porta. Nua, amb la cabellera molla, lliure del seu monyo estricte, m'agafà la mà i em digué: -Vine, Ramonet.
Mentre ella em descordava els elàstics, la camisa blanca i la civella del cinturó em digué: -ets massa jovenet per algunes coses però ja tens edat per a unes altres. I preguntà: Ja li han sortit pèls a l' hereu? uhmmm, ara ho comprovarem.
El seu somriure maliciós, la sensualitat dels seus 18 anys i les seves carícies feren que perdés el món de vista.
Van haver de donar-me aigua del Carme per a revifar-me. Mentre em recuperava estirat al llit i l'àvia em ventava, els pares, esglaiats, em preguntaren què m'havia passat. Josefina digué: -el nen s'ha caigut a la bassa i s'ha marejat. Josefina, sortí de la cambra i em picà l'ullet.
L'endemà Josefina em digué: -no diguis mai res. I em féu un petó.
Però per a mi la fera ja estava desfermada, ja havia tastat la fruita del bé i del mal. Tres nits després vaig intentar una incursió nocturna a la l'habitació de Josefina. Però bé, tot això ja és una altra història. Acaben de tocar les dotze al rellotge de la sala dels miralls. Em sento cansat, sento fred a l'esquena i és hora de retirar-se al llit. Vos comprendreu que un servidor no està acostumat a escriure a la computadora. Dijous vinent els explicaré la continuació de la història de Josefina, els seus cabells arrissats, els seus pits, tan grans que em semblaven en aquells temps i tan joves que els trobaria ara.
Bona setmana, estiguin bonets.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Ferro |
Mira'l....
Thursday, February 5th 2009, 10:54 AM
Ha complert la seva paraula de tornar no?...
Sap què passa?...que parlant de pits, trobades calentes entre llençols, clicades d'ullet, curves, llar de foc i petons...
Doncs passa que jo m'he posat calent, sap?, vostès els nobles ho tenen més fàcil, perquè, o la doncella del castell del costat, o la criada, o qui faci falta, però jo tot el dia amb el cavall, errant i solitari, és una mica més complicat....anirà pujant de to?...ho dic perquè és clar, no m'agraden els cavalls....
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
