| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Voyeurs als rodalies i altres micro-contes
 dimecres 4/febrer/2009 - 06:02  554  3
VOYEURS
“Tecnologia. L’Associació d’Internautes aconsella actuar contra els “voyeurs” de platja.”
El Periódico 21-07-2007. Pàgina 25.
- Els que contemplen la bellesa a les platges estan discriminats.No tenen dret a gaudir de la bellesa dels cossos. Al final se’ls prohibirà contemplar la mar, els roquissers, els vaixells i fins i tot els núvols. Volien que mirar uns pits nus fos delicte, aquells idiotes. .
-En canvi hom podia anar a la muntanya i fer-se un tip de mirar sense que el Codi Penal tinguès res a dir. Podia contemplar la bellesa de les dones, les muntanyes, els rius, els prats i les vaques (i les seves corresponents mamelles), sense que passès res. És injust.
-Què pretenien aquella gent, redéu, què `la gent anès a la platja amb els ulls tapats? Que quan veièsim un cos atractiu mirèssim cap a un altra banda? Que davant d’un parell de mamelles fetes com Déu mana comdemnèssim el criteri diví?
Aquell parell de mugrons presumits van concluir que els carques eren l’hòstia..
ENDARRERIMENTS A RODALIES-III
“Una fallada informàtica causa cues de dues hores a Sants.”
El Periódico 21-07-2007. Portada. Pàgines 58 i 59 i portada.
En els seus temps havien estat els millors trens de la xarxa. Els hi havia fet fer de tot i havien aguantat sense problemes. Eren joves i tenien l’empenta de la joventut. Mai no s’havien queixat. Com més els hi demanavena, més donaven.
Però els anys passen per a tothom. I l’empresa, que quan eren nous, presumia d’ells, després s’oblidà de cuidarr-los. Però els hi continuava demanant que cada dia a cada hora donèssin el do de pit, com si això no fos demanar un impossible.
Ara, malgrat la seva bona voluntat, no s’aguantaven els pets.Feia anys que haurien d’estar jubilats i continuaven tirant del carro més del que podien. Per què no posaven a tirar del carro la gent que s’havia embutxacat els diners de les millores que en justícia era a ells a qui pertocaven?
UNA FEINA REGALADA
“Les piscines de Lleida implanten la figura del mediador. Set persones vetllen perquè es compleixin les normes cíviques en els recintes municipals. La feina es desborda els caps de setmana, quan hi solen anar centenars de banyistes.”
. El Periódico 21-07-2007. Pàgina 31.
En Mohamed havia aprobat la selectivitat amb molt bona nota. Si els seus pares no li haguèssin posat el nom del profeta, segur que haguès estat millor.
Si en comptes de ma d’obra el seu pare fos arquitecte i sa manere, en comptes de dona de fer feines, fos mestra, haguès anat de campaments. Però havia de dur calés a casa. .
Quan va veure l’anunci per a fer de mediador a la piscina va pensar que era una feina regalada. Tot el dia prenent el sol, alternant amb noies en biquini, fent de bona persona i guanyant-se una pasta gansa. L’Ajuntament el trià per a cobrir la tasa antiracista d’IC. .
Aviat les coses es van tòrcer. Anà a posar al seu lloc un cristià que s’estava propassant amb unes adolescents i rebé un fort cop de puny als morros i un “moro de merda” a les orelles que el deixaren estabornit. L’odiava tothom aquí. Mai no faria res de bo aquí. .
I aquella nit va marxar fent autoestop de tornada cap al que teòricament era el seu país.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
