| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
No som ningú...
 dimarts 3/febrer/2009 - 02:20  1659  7
Ens van educar per ser algú. I ho van fer amb tota la seva bona voluntat, però ens van convertir en perdedors. Van penjar davant nosaltres una pastanaga i ens van animar a córrer sense parar. Anar corrent a tot arreu. I guanyar totes i cada una d'aquestes curses. Fins i tot quan no hi havia cap adversari al nostre voltant. Però som uns perdedors. I vam perdre totes aquestes curses. Fins i tot quan no hi havia cap adversari al nostre voltant.
Ens van educar per ser algú. I ara dormim al bagul de les titelles oblidades. No sabem què fer ni què dir si no hi ha una corda lligada a les nostres extremitats. No trobem la pastanaga que continua dormint davant dels nostres ulls. Uns ulls que, pel cansament i la desídia, ja no serveixen per veure res. Ara dormim gràcies al flascó d'anestèsies que presideix la nostra tauleta de nit, perquè ja no som capaços ni de dormir pel nostre propi compte. Perquè temem que caigui damunt nostre el sostre que mai no acabarem de pagar.
Ens van educar per ser algú. I ara ens veiem amuntegats als bancs d'un parc que va passar desapercebut per a nosaltres durant lustres. Ara ens imposen un temps de solaç que som incapaços de mastegar. Ara ens imposen un temps de lleure que som incapaços de digerir. Ara enfonsem el nostre rostre entre les nostres mans i només sabem sentir pors. Ara que no tenim feina ens sentim indefensos davant de la vida. Perquè ens van ensenyar que cada un som el que produïm per a un altre. Perquè ens van educar per ser aquest algú al que mai no hem conegut. I aquesta cursa d'obstacles, sens dubte, també l'hem perduda.
Ens van educar per ser algú. I ara ja és massa tard per a gairebé tot. Ara que la por ho controla tot ja no sabem on amagar-nos. I busquem respostes en unes preguntes que la por va formular per nosaltres. Busquem, per tots els racons, la pastanaga que ens va convertir en esclaus. Perquè sense ella perdem el rumb. Sense aquesta guia ens sembla gairebé impossible ballar.
Ens van educar per ser algú. I, alguns, vam trencar la baralla. Alguns deambulem pel món sense necessitat d'una brúixola en la que vam deixar de confiar a edat molt prompta. Alguns només ens vam encomanar a un Déu per demandar-lo que brollés alguna cosa del nostre sexe en aquelles primeres carícies. I, una vegada obrat el miracle, vam condemnar aquest Déu a l'ostracisme més absolut.
Ens van educar per ser algú. I, alguns, ja no volem ser ningú. No volem ser ningú. Ningú.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Dius moltes veritats B-612,
Thursday, February 5th 2009, 11:14 AM
i realment és una llàsatima què molta gent
no facin res per CANVIAR i millorrar les condicions
a que hem arribat.
Ara, B-612, els comentaris de TOTS els companys/es
SÓN BINÍSIMS!
arale, cetic, viking, Nico, Vegana i campaneta demostren
què cada u ha escollit ser ELL/A MATEIXA, deixant la
pastenaga pel qui li faci falta.
Jo, seguixo el que diu en vikining:
"ferestecs del mon uniu-vos..i junts crearem
una força social indestructible..!!"
Les ensenyances budistes em recorden que,
1.- tots i tot sóm part del mateix "univers" (els religiosos diuen "criatures de Déu),
2.-tot és causa i efecte, i
3.-tot és com les dues cares de la mateixa moneda.
És "saludable" VEURE els DOS COSTATS de la moneda.
Trobaràs que "no es tan fiero el león como lo pintan".
Crec que tots et donem la raó, en part; però també
mostrem què hi han ALTRES ALTERNATIVES.
Gràcies per compartir els pensaments i
"Don't let the bastards get you down"
Una abraçada i A VIURE!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
